dimecres, 3 de desembre del 2014

Serrat, 50 anys de trajectòria i "Cantares"

Setembre de 2012. Serrat-Sabina.L'ultim  concert del cantant al que
he assistit.On també va sonar "Cantares" (Imatges de Youtube)

Arran de la publicació de “Antologia desordenada” , el disc  de celebració dels 50 anys de carrera musical de Joan Manuel Serrat, un dels meus cantants preferits, i al llegir la llista de les 50 cançons  que componen l’obra m’han vingut a la memòria records relacionats amb moltes d’elles.

No es tracta de fer un repàs de les seves cançons tot  lligant-les amb fets personals, però si d’explicar un fet, em penso força desconegut, de quan va sortir al mercat  un dels seus treballs més populars: el disc dedicat a Antonio Machado.

Assegut amb Leonor, l'esposa de Machado davant
 l'esglèsia  on es van casar, a Sòria

El poeta figurava en l’antologia dels que ens feien i ens deixaven estudiar i alguna de les seves poesies estava inclosa  en  la meva selecció particular. Precisament “Cantares", que forma part dels disc commemoratiu era una d’elles. En el meu examen d’oposicions i en l’apartat de literatura espanyola, que en aquell temps era oral, tenia previst acabar cada tema amb un poema relacionat amb el que es demanava per tal de deixar un bon gust de boca en el tribunal; un d’ells era “Cantares”, però la sort va voler que em toqués parlar de “La ascética y la mística” i vaig acabar amb uns versos de Fray Luis de León.

La primera edició del disc amb la "finestreta" i el títol censurat 

Quan l’any 1969 es va publicar el disc “Dedicado a Antonio Machado, poeta” em vaig apressar a adquirir-lo, doncs allà s’ajuntaven el cantant i el poeta que jo admirava, entre molts d’altres, tot sigui dit. Al comprar el disc vaig adonar-me que el títol del mateix es podia llegir a través d’un forat, cobert amb cel·lofana, imprès a la primera plana del llibret. Ningú va saber-me donar la raó d’aquell fet no gaire habitual.

El vinil amb l'etiqueta censurada

En una pròxima edició del disc que no va trigar gaire a sortir, ja que es va vendre molt, la finestreta s’havia eliminat  i el nom figurava a la coberta, com sempre.  Més tard em vaig assabentar que el títol que Serrat havia escollit era “Dedicado a un tal Antonio Machado, poeta”. Es veu que a la censura de l’època no els va agradar  que el poeta fos “un tal” i Zafiro/Novola ho van solucionar d’aquesta manera.

El vinil amb l'etiqueta original






Tot mirant el disc de vinil també s’observa que l’etiqueta, on hi posa el seu nom, està superposada a una altra amb el nom seleccionat per en Joan Manuel Serrat. Tot plegat és només una anècdota, però demostra les ridiculeses a que s’havia arribat en aquest tema .




















El disc amb la carpeta definitiva