Mestres

Quant menys ho esperes qualsevol estímul t’obre les portes dels records i comences a recórrer un camí pel que havies caminat durant la major part de la vida i que sense haver-lo oblidat, només faltaria, estava mig amagat entre les boires de la memòria. Em refereixo al camí de la feina, en el meu cas fer de mestre; ara altres maldecaps omplen les hores del dia, però quan s’obre la porta de l’enyorança no hi ha res a fer, els anys dedicats a fer de mestre van ser tan densos i agradables, que costa poc passar-hi estones recordant-los; sense oblidar els mals moments, que sempre n’hi ha, però que recordem com anècdotes que es poden explicar convertint-les en moments fins i tot divertits.

El programa de TV3 “Mestres” és la porta que ha donat pas a aquest camí i setmana a setmana em porta a enyorar aquells quasi quaranta anys dedicats a “L’Ensenyança de minyons”, tal com va deixar escrit el pedagog del s. XVIII Baldiri Reixach i al que faig referència perquè es va dedicar a l’ensenyança de nens i nenes durant cinquanta anys, a la Parròquia de Sant Martí d’Ollers, del mateix municipi de Vilademuls on jo vaig néixer i encara hi tinc casa per poder-hi passar alguns dies de tranquil·litat. El mateix Baldiri Reixach que dona nom a uns premis pedagògics molt reconeguts i que amb els meus alumnes vam guanyar en una ocasió.

Quants records! Una de les parts que més m’agrada del programa és la del retrobament d’un professor amb un antic alumne, ara famós, després de molts temps de no haver-se vist, a l’escola on un i altre havien anat a classe. Jo tinc la sort de retrobar-me’ls sovint i moltes vegades com a resultat d’haver-lo contractat com a oficial d’alguna feina amb relació amb la casa; o bé després d’haver assistit a un dels seus concerts, a la presentació d’un dels seus llibres, de veure’l en qualsevol programa de TV o coincidir en qualsevol activitat.

I el record dels mil i un aspectes que l’ensenyament implica! Perquè fer de mestre no és només ensenyar a llegir i escriure, encara que sigui un dels més importants, sobre tot al Cicle Inicial, en el que jo vaig exercir, sinó tot un cúmul de situacions i relacions amb les persones del voltant i amb l’entorn físic immediat, tal com l’humorista Forges reflecteix en la vinyeta del començament.