Fa pocs dies vaig fer el descobriment d’un altre espai natural de les nostres contrades de la mà d’en Josep Mª Farreró: La reserva Mig de Dos Rius, prop de la desembocadura del Fluvià a Sant Pere Pescador.
El dia era assolellat i encara es deixaven sentir els últims espetecs de la tramuntanada que bufava per tot l’Empordà. Vam començar a caminar pel costat del riu des de la zona de “picnic” i aparcament fins quasi a la seva desembocadura. Anem avançant per un bosc de ribera amb pollancres, plàtans, freixes, verns... Trobem un cartell on s’indica la quantitat d’arbres de cada espècie que s’han replantat últimament. De tant en tant uns miradors, amb bancs i entorn ben cuidats, permetien contemplar el discórrer del riu i el que ens envoltava.
Més cap a l’interior hi ha un prat de dall amb gramínies, lleguminoses i orquídies, de les que encara en vam poder veure algun exemplar. A l’ultima part del recorregut tot l’espai està ocupat pel canyís i la balca que es travessa per una passarel·la de fusta per tal de no mullar-se els peus amb els aiguamolls.
No varem veure gaires animals. Només algun peix que es movia quasi per la superfície de l’aigua i algunes aus: uns ànecs collverds, un aligot i poca cosa més, si no comptem les omnipresents gavines. Vam poder observar, però, gran quantitat de nius penjant de les branques o clavats a la soca dels arbres que esperaven els inquilins que volguessin aixoplugar-s’hi.
Ens vam aturar abans d’arribar a la gola del Fluvià, on un grup de jovent feia pràctiques de navegació amb dues o tres barques i amb unes planxes de surf. Els colors llampants de les veles combinats amb els reflexos del sol a l’aigua ens van tenir una estona embadocats.
No vam poder anar a l’illa de Caramany situada en mig dels dos braços del Fluvià perquè no s’hi pot accedir i és passant pel seu costat com es pot entendre el nom de la reserva, propietat de Caixa de Catalunya: Mig de Dos Rius
Va ser una caminada molt tranquil·la, d’observació pausada de l’entorn i de curt recorregut. Quatre km. sota un cel clar, enmig d’aigua i vegetació i sense ningú més que alterés els silencis i brogits de la naturalesa.
El dia era assolellat i encara es deixaven sentir els últims espetecs de la tramuntanada que bufava per tot l’Empordà. Vam començar a caminar pel costat del riu des de la zona de “picnic” i aparcament fins quasi a la seva desembocadura. Anem avançant per un bosc de ribera amb pollancres, plàtans, freixes, verns... Trobem un cartell on s’indica la quantitat d’arbres de cada espècie que s’han replantat últimament. De tant en tant uns miradors, amb bancs i entorn ben cuidats, permetien contemplar el discórrer del riu i el que ens envoltava.
Més cap a l’interior hi ha un prat de dall amb gramínies, lleguminoses i orquídies, de les que encara en vam poder veure algun exemplar. A l’ultima part del recorregut tot l’espai està ocupat pel canyís i la balca que es travessa per una passarel·la de fusta per tal de no mullar-se els peus amb els aiguamolls.
No varem veure gaires animals. Només algun peix que es movia quasi per la superfície de l’aigua i algunes aus: uns ànecs collverds, un aligot i poca cosa més, si no comptem les omnipresents gavines. Vam poder observar, però, gran quantitat de nius penjant de les branques o clavats a la soca dels arbres que esperaven els inquilins que volguessin aixoplugar-s’hi.
Ens vam aturar abans d’arribar a la gola del Fluvià, on un grup de jovent feia pràctiques de navegació amb dues o tres barques i amb unes planxes de surf. Els colors llampants de les veles combinats amb els reflexos del sol a l’aigua ens van tenir una estona embadocats.
No vam poder anar a l’illa de Caramany situada en mig dels dos braços del Fluvià perquè no s’hi pot accedir i és passant pel seu costat com es pot entendre el nom de la reserva, propietat de Caixa de Catalunya: Mig de Dos Rius
Va ser una caminada molt tranquil·la, d’observació pausada de l’entorn i de curt recorregut. Quatre km. sota un cel clar, enmig d’aigua i vegetació i sense ningú més que alterés els silencis i brogits de la naturalesa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada