Ja ha passat tot l’enrenou del canvi d’any. Què esdevindrà
aquest 2015? Serà millor que el 2014? Serà pitjor? N’hi ha que demanen: Tant
sols sigui igual que l’any passat, ja ni haurà prou! D’altres en demanen un clara
millora. Segur que ni haurà per tots els gustos. Mentre no siguem dels que els
anirà pitjor, tot i no haver-ho demanat, com és natural... Com que no podem
saber-ho de cap de les maneres, valdrà més conformar-se amb el que ens
esdevingui, si més no, perquè no hi ha més remei.
Ara és l’hora de passar balanç dels 365 dies que ja no
tornaran i del profit que n’hem tret.
Personalment acostumo a apuntar els fets
positius en els que socialment he participat o els que han servit per afermar la meva
cultura a nivell més particular. Comparant
cada any que s’acaba amb els anteriors
m’ajuda a continuar aprofitant el temps de lleure i gaudir al màxim del que l’edat i la salut em permeten.
Mirant la llista veig que aquest any he llegit 73
llibres, he vist 128 pel·lícules, he
assistit a 51 actes culturals o socials, així com a 19 concerts i obres de
teatre; he fet 9 sortides: alguns caps de setmana, una estada a una casa de
turisme verd i un viatge a Budapest; els àpats, tot i les restriccions
imposades pels metges també hi tenen el seu lloc: 47 a restaurants, 9
celebracions a casa i 10 celebracions a casa de familiars i amics, això si,
anant amb molt de compte.
No sóc home de passar hores i hores assegut davant de la
TV, ni d’escalfar cadires en qualsevol bar de la població. Però si que hi ha
alguns programes que acostumo a mirar i no me n’estic de prendre algun cafè o
esmorzar a fora, quan convé.
Acostumo a llegir el diari cada dia. Faig de voluntari a
l’Arxiu Municipal; fruit d’aquest voluntariat ha estat el llibre: “Els noms
dels carrers de Palafrugell”. Participo en fets culturals puntuals que em
demanen algunes entitats i persones. Poso al dia aquest blog que esteu llegint.
Em cuido del jardí i de la piscina de
casa. Faig bricolatge quan convé i m’hi veig capaç. Cuino de tant en tant (per
Sant Esteve érem 27, tot a càrrec de la meva dona i jo). Ara camino menys del
que em tocaria, però cada setmana vaig a una sessió de ioga...
A tot això s’hi poden afegir les hores que tenim a càrrec, amb molt de
gust, als nostres nets de 4 i 2 anys i
mig: l’Arnau i en Guillem.
Tot aquest balanç em serveix per justificar-me personalment
de que he sabut aprofitar el temps durant aquest últim any i per demostrar que
una persona de 72 anys, amb un ictus (ara fa 5 anys i mig) i amb un marcapassos
implantat fa dos mesos, no s’ha de deixar vèncer per les circumstàncies i fer
tot el que el cos li permet sense abusar,
sabent parar quan s’ha de parar,
per canviar d’activitat o no fer res
(sense remordiments) i poder continuar l’activitat amb noves embranzides.
Per tant, des d’aquí, la Mª Dolors i jo us desitgem un
profitós, saludable, feliç i ple de nous projectes 2015.
]]>
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada