Miraguà o miraguano

Flor i fulles enmig de les heures

Entre les heures de la tanca  del jardí de casa, que compartim amb els veïns, cada any hi creix una planta de miraguà o miraguano. És una planta enfiladissa (Araujia sericifera) d’origen brasiler,  d’uns 2 o 3 metres que hi creix cada any. Aquesta temporada he procurat fer-ne el seguiment, amb una sèrie de fotografies, de tota la seva evolució; per un descuit o falta de memòria, em vaig descuidar de dir al jardiner, que al podar les heures, la respectes per acabar de veure’n tot el seu procés vital i em vaig quedar sense la última imatge.

Flor i fruit petit

La seva flor blanca és molt elegant. D’ella en surt una beina de color verd clar, molt suau al tacte que protegeix  unes llavors groguenques envoltades d’uns filaments que es converteixen en un borrissol suau com la seda que és usat com a farciment de coixins, de nines... o per molts dels treballs de Patchwork, tan de moda últimament, encara que em sembla que el seu substitut sintètic li ha passat la mà per la cara, ja que, degut a la seva lleugeresa, se’n necessiten grans quantitats per tal d’omplir la funda d’un coixí i no parlem d’un edredó o un matalàs.

Fruits grossos

Diu que és molt resistent a l’aigua i resisteix trenta vegades el seu propi pes, per aquest motiu és utilitzat com a salvavides. Dona gran consistència i comoditat als que l'utilitzen; quan el nostre coixí quedi comprimit pel seu ús només cal que el posem al sol per a que torni  a recuperar la seva textura esponjosa natural.  Pel que sembla, mata els insectes que van a pol·linitzar les seves flors. En especial les papallones que queden empresonades i moren d'esgotament quan van a libar-ne el nèctar.

Fruit obert abans de madurar

En tinc un record llunyà d’haver-lo vist usar durant la meva infantesa i ara me l’he trobat a casa sense pensar-ho. No trobava referències literàries, no vol dir que no n’hi hagi, ni dites, ni refranys, però al final m’adono que en Pau Riba, l’any 2013, va publicar un disc anomenat  “Tants caps tants joguets” en el que inclou una cançó, amb una lletra meravellosa, que es titula “Nina de miraguano”, de la qual us en ofereixo el principi i el final:

La Maria se dorm
i a fora el vent la bressola
Rum, rum, entre les branques
una remor com de mar
La maria se dorm
i desitjos i encanteris amagats
a la panxa una nina
li bressolen la son
Que el llit es converteixi en un mar esbarriat
i els llençols en veles de paper d’arròs
i se t’endugui un aeri oceà de peixos alats
i llagostes d’ales d’aigua...

... Sigues només un infant que fa escarbots
i que tinguis la teua innocència lluny de l’abast dels adults
i que no et venguis mai per una droga de tranquil·litat
per una punyalada amable
per una tendra esgarrapada als llavis
i no siguis mai per ningú
i que ningú sigui per tu
només una aixada a les pupil·les
procura mantindre algun desig incomplert
i sempre purs els orificis del cor:
ulls, boca, nas i orelles

i estiguis contenta.

Miraguà madur (mesbdn.wordpress.com)