Teatre:"Tots eren fills meus"

Sempre que la GespaTeatre de Palamós ens ofereix una nova obra procurem assistir a la seva representació. Aquesta vegada ha estat “Tots eren fills meus” d’Arthur Miller al TMP. L'espectacle és un llarg viatge del dia a la nit de la societat americana l'any 1948, un cop esclatada la bomba atòmica. Dirigida pel bon amic Jordi Massoni ha complert totes les expectatives a les que ens te acostumats aquesta companyia. Sabem que mai en sortirem decebuts, siguin quins siguin els artistes que interpretin els diferents personatges.

Aquesta vegada, sense desmerèixer els altres, ens ha impactat Àngels Dalmau, en el paper protagonista de mare de la família Keller. Els decorats, la música... i tot el que completa la representació van estar d’acord per oferir-nos un espectacle immillorable, que podia fer enveja a qualsevol companyia professional.

El toc final va ser la cançó que va interpretar l’Anna Ferrer, una de les intèrprets principals. Mestra del col·legi Sant Jordi de la nostra vila, el director de l’obra ens la va presentar, va ser una gran sorpresa i descobriment a la vegada.

Moltes felicitats Jordi! També a la resta de la Gespa, per l’esforç que sabem que representa preparar una obra com aquesta i pels resultats que heu aconseguit. Procurarem continuar assistint a tots els espectacles que ens anireu oferint.

Dos espectacles molt diferents

Amb pocs dies de diferència hem pogut assistir a dos espectacles molt diferents: una obra de teatre còmica i un ballet.  La primera la vam veure al Teatre Capitol de Barcelona durant el cap de setmana que cada any pels voltants de Nadal destinem per fer una visita a la ciutat i gaudir del seu ambient nadalenc: passejant pels seus carrers, la fira de Santa Llúcia, visitant els pessebres de l’església de Betlem, mirant parades i paradetes, comprant si s’escau... 

Vam riure molt amb “Toc, toc” . No és una gran obra però la interpretació, a càrrec  de set personatges, amb Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC), que coincideixen a la consulta d’una eminència en psiquiatria amb l’objectiu de resoldre els seus problemes, fa que s’arribi a moments delirants. Cada un d’ells té un TOC particular i diferent del dels altres personatges. El psiquiatra no arriba mai a la consulta i seran ells mateixos els que hauran d’analitzar els seus respectius trastorns i ajudar-se mútuament, cosa que acabarà en una teràpia de grup que tindrà unes conseqüències delirants i sorprenents. Els intèrprets encapçalats per Pep Sais, Santi Ibàñez i  Mercè Comes és mouen, parlen, criden, riuen... no paren durant la durada de l’obra. És bo aprofitar una ocasió com aquesta per tal de passar una bona estona, sense preocupacions, ni maldecaps.

No havíem assistit mai a la representació de cap ballet  d’aquesta categoria. “El Llac dels Cignes”, a l’Auditori de Girona, ens va captivar des del primer moment; vàrem poder gaudir d’un espectacle magnífic.  El Ballet Yacobson de Sant Petersburg va ser l’encarregat a la representació d’aquest gran clàssic de la dansa amb música de Txaikovski, que amb el luxós vestuari i la perfecció de moviments dels quaranta ballarins és extraordinària. Fan que aquesta captivadora història d'amor: un príncep, una bella princesa transformada en cigne pel conjur d'un bruixot, un engany mortal, el virtuós doble paper d'Odette/Odile, converteixen "El Llac dels Cignes" en una experiència única.