Les tres obres que falten per completar la meva última selecció
de llibres llegits són:
Las
tres bodas de Manolita – Almudena Grandes
“Las tres
bodas de Manolita” es una
emotiva historia coral sobre els anyos de pobresa y desolació en l’ immediata
postguerra, i un tapis inoblidable de vides y destins, de personatges reals e
imaginats.
Una novel·la memorable sobre la red de solidaritat que teixeixen moltes persones, des dels artistes d’un “tablao” flamenc fins les dones que fan cua a la presó per visitar als presos, o als antics amics del col·legi del seu germà, per protegir a una jove amb coratge.
Una novel·la memorable sobre la red de solidaritat que teixeixen moltes persones, des dels artistes d’un “tablao” flamenc fins les dones que fan cua a la presó per visitar als presos, o als antics amics del col·legi del seu germà, per protegir a una jove amb coratge.
“En un Madrid devastat, acabat de
sortir de la guerra civil, sobreviure es
un dur ofici quotidià. Especialment per a Manolita, una jove de divuit anys
que, amb el seu pare i la seva madrastra empresonats, i el seu germà Antoni amagat
en un “tablao” flamenc, ha de fer-se
càrrec de la seva germana Isabel y de tres germans més petits”.
Ofrenda
a la tormenta – Dolores Redondo
Amb aquest títol acaba la trilogia que transcorre a Navarra,
a la vall de Baztan, de la mà de l’inspectora foral Amaia Salazar . “Aquesta trilogia va començar a Elizondo ,
el seu poble, el lloc on havia passat la
seva infància, i del que sempre havia volgut marxar, per investigar una sèrie
de crims que esdevenien al costat del riu. En 'Ofrenda a la tormenta' coneixerem per fi l’origen d’aquest mal, d’aquest dolor,
d’aquesta situació aberrant que van desencadenar les forces preternaturals d’aquest lloc màgic”.En ella
l’autora ha sabut combinar a la perfecció elements d’ intriga, “suspense”, novel·la negra, mitologia i el costat més íntim de las relacions humanes. Els dos
primers títols de la trilogia són”El
guardian invisible” i “El legado de los
huesos” .
Les dones de la Principal – Lluís Llach
La
segona novel·la d’en Lluís Llach. Tan interessant com la primera, “Memòria dels
ulls pintats”, es llegeix d’una tirada. La història comença al juliol de 1936: “Maria Roderich (la Vella), Maria Magí
(la Senyora) i Maria Costa són les tres dones que, al llarg de quasi un segle,
han regentat la Principal, el casal més assenyalat del poblet de Pous, al cor
de la comarca vinatera de lAbadia. Elles tres, àvia, mare i filla, han fet
prosperar les vinyes, després del desastre de la fil·lo
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada