La vam plantar ara fa sis o set anys perquè les flors de la mimosa són unes de les preferides de la Mª Dolors. Ja es començaven a veure les puntetes que havien d'obrir-se sense trigar massa. Aquestes últimes tramuntanades ens han desfet la il·lusió de veure-la florir, per aquest motiu ha sorgit aquest:
Rèquiem per a una mimosa
Et preparaves per florir,
però una ventada traïdora,
ha estroncat, en un no res,
l’esclat de tantes flors grogues!
Les arrels no han aguantat,
s’ha tallat tot brot de vida.
Sols les branques d'un cirerer
han esmorteït la caiguda.
Ja no gaudirem del teu color,
ni d’aquella olor tan fina,
a la matinada, al fer-se fosc
o després d’un bon ruixat.
Adéu mimosa estimada!
Joan Vilardell
]]>
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada