Teatre:"Tots eren fills meus"

Sempre que la GespaTeatre de Palamós ens ofereix una nova obra procurem assistir a la seva representació. Aquesta vegada ha estat “Tots eren fills meus” d’Arthur Miller al TMP. L'espectacle és un llarg viatge del dia a la nit de la societat americana l'any 1948, un cop esclatada la bomba atòmica. Dirigida pel bon amic Jordi Massoni ha complert totes les expectatives a les que ens te acostumats aquesta companyia. Sabem que mai en sortirem decebuts, siguin quins siguin els artistes que interpretin els diferents personatges.

Aquesta vegada, sense desmerèixer els altres, ens ha impactat Àngels Dalmau, en el paper protagonista de mare de la família Keller. Els decorats, la música... i tot el que completa la representació van estar d’acord per oferir-nos un espectacle immillorable, que podia fer enveja a qualsevol companyia professional.

El toc final va ser la cançó que va interpretar l’Anna Ferrer, una de les intèrprets principals. Mestra del col·legi Sant Jordi de la nostra vila, el director de l’obra ens la va presentar, va ser una gran sorpresa i descobriment a la vegada.

Moltes felicitats Jordi! També a la resta de la Gespa, per l’esforç que sabem que representa preparar una obra com aquesta i pels resultats que heu aconseguit. Procurarem continuar assistint a tots els espectacles que ens anireu oferint.

"Terra baixa"

Què diria l’Àngel Guimerà si pogués veure la nova versió de “Terra baixa” interpretada per Lluís Homar, adaptada i dirigida per en Pau Miró?. Que un actor s’atreveixi a envestir el repte de donar vida als quatre principals personatges ( en Manelic, la Marta, la Nuri i en Sebastià) d’aquesta obra coral, diu molt d’ell, però que aconsegueixi uns resultats tan excel·lents com els que vam poder veure, fa poc, al Teatre Municipal de Girona, encara el fa més gran. Per alguna cosa acaba de rebre el premi Max al millor actor, concedit per l’SGAE  després de la votació del propis companys de l’ofici.

En un decorat simple però molt efectiu en Lluís Homar fa una gran interpretació, que es fa molt entenedora tan sols amb els canvis de situació a l’escenari o amb l’ajuda d’alguna peça de roba o efecte de llum. Sempre és la seva pròpia veu, sense artificis ni impostures, la que, passant d’un protagonista a l’altre, interpreta, tal com ja he dit, els quatre personatges.

Del 1896, any en el que va ser escrita, fins avui dia han passat molts anys, però “Terra Baixa” segueix sent la mateixa, tot i les innovacions que es presenten en aquesta ocasió. Com sempre, al final, en Manelic pot dir: “He mort el llop, he mort el llop”.

Tal com ens va dir el mateix Lluís Homar a l’acabar la representació pel setembre “Terra baixa”  tornarà als escenaris. No us la perdeu!

Teatre a l'estiu

Empúries, cap al tard

A començaments del mes de setembre, durant la Festa Major de l’Escala, vam tenir l’oportunitat  d’assistir a una visita teatralitzada a  les ruïnes d’Empúries sota el títol de “Empúries cap al tard” (Sobre l’arena d’Emporiae)",   patrocinada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.

Així començava la història

L’acció se situa l’any 106 dC, quan arreu de la geografia romana es celebra la victòria de l’emperador Trajà amb grans i costosos jocs. En aquest context, Cornèlia Prócula, el gladiador Pardus i un personatge de darrera hora, s’endinsaran en una perillosa història a tres bandes...

El públic participa a la representació

Al voltant d’un centenar de persones vam seguir als protagonistes pels carrers de l’Empúries romana des de la porta d’entrada de les ruïnes fins a les afores de l’antiga muralla on es desenvolupava el desenllaç de la història amb una lluita entre gladiadors, després de passar pel costat dels ben conservat mosaics, entre les columnes daurades pel sol del cap al tard, les termes, el fòrum...

Els protagonistes actuant a les antigues termes.

Un "estrany ocell", segons la protagonista, va aparèixer de sobte

Després de la visita ens van oferir una degustació de mulsum (una barreja fresca de vi i mel, amb herbes i espècies) a la terrassa del museu. Als nens i nenes, com és natural,  se’ls va oferir  sucs de varies classes.

Apareix l'altre personatge

Havia estat varies vegades visitant les restes d’aquesta ciutat. La primera va ser també la primera excursió de la meva vida escolar i, com és natural en tinc un record excel·lent. Després jo hi vaig portar els meus alumnes i així han anat continuant els contactes amb Empúries, però mai m’havia passejat pels antics carrers a la posta de sol i fins i tot a les fosques, per fer-ho tot encara més emocionant.

I ara un registre  completament diferent

També durant aquest més vam poder assistir a una de les representacions de “Iaia” al Teatre Municipal de Palafrugell. Tot i la quantitat de funcions que han dut a terme arreu de Catalunya, el teatres estava ple i vam gaudir de la gran Monserrat Carulla acompanyada de dos joves intèrprets, un d’ells el seu net Roger, en l’obra escrita pel seu fill Roger Peña. La Carulla és sempre la Carulla i tots sabem quines són les se ves idees sobre Catalunya; al final de la representació, al mig dels aplaudiments i amb el públic dret, no es va poder estat de fer un breu parlament sobre les diades que s’acosten.

Dues dones que ballen"

Fa pocs dies vam assistir a la representació de l’Obra escrita per Josep M. Benet i Jornet “Dues dones que ballen” al Teatre Municipal de Palafrugell. Un muntatge que ens va oferir l’agrupació Gespa Teatre de Palamós. Com ja ens tenen acostumats aquest grup de teatre amateur va ser una representació magnífica. Sota la direcció de l’amic Jordi Massoni i la interpretació d’Àngels Dalmau i Nuri Pérez vam gaudir durant una hora i mitja d'una peça del bon teatre que ens agrada veure.

“Dues dones que ballen” va ser la darrera peça que va estrenar la gran actriu Anna Lizaran, l’any 2011 al Teatre Lliure, acompanyada per Alícia Pérez, sota la direcció de Xavier Albertí. 

Foto, La Gespa Teatre

 El mateix Josep M: Benet i Jornet comenta sobre la seva obra: “ Dues dones que ballen explica la relació gairebé accidental de dues dones d’edats diferents entre la maduresa i la vellesa. Una relació que evolucionarà i conclourà de manera segurament inesperada. Però és això només? Les converses entre elles potser descobriran, sense èmfasi, fins i tot amb humor, però també amb moments exasperants, la misèria d’unes persones que, de maneres diferents, han estat humiliades per la indiferència, de fet comprensible i de fet potser inevitable, del món que les envolta”.

Només em falta felicitar i agrair a Gespa Teatre per aquest treball que fan per tal que puguem gaudir d’aquestes magnífiques representacions que ens van oferint periòdicament, des de la veïna vila de Palamós.

"IsaVel" - El Musical

Ara fa un any (12/2/1913) vaig fer un escrit en aquest blog sobre “Isabel Vilà” amb motiu de la publicació al Punt-Avui de la noticia del  muntatge d’un musical sobre la seva vida. El meu interès per aquest personatge va començar en el moment d’haver de fer la fitxa corresponent per incloure el carrer que li ha dedicat Palafrugell dins el Nomenclàtor de la Vila. Amb la coincidència que aquest nou carrer està situat a poques passes de casa meva.

Fa pocs dies vaig assistir a la representació d’aquest musical al Teatre Municipal de Girona. Va ser un espectacle molt emotiu, ple de moments dramàtics i també d’algun que va arrencar les rialles dels espectadors. L’escenografia senzilla però molt efectiva; el moviment de pocs  elements feia canviar les diferents situacions fent més entenedor l’argument de l’obra. La música va ser interpretada en directe, sota la direcció del mestre Antoni Mas, el seu compositor. 

Iris Vilà i Carlos Gramaje en un moment de l'obra

Ja vaig dir en l’altre ocasió que  en Toni Strubell i Trueta era l’autor de l’obra, basant-se en el llibre de Francesc Ferrer i Gironés “Isabel Vilà. La primera sindicalista catalana”, al que es va fer un senzill homenatge al final de la representació.

Trobo que es un gran mèrit dur a terme la producció d’aquest extens espectacle (més de tres hores), amb un extens repartiment, de més de vint artistes, amb solistes de veus esplèndides i molts d’ells vinculats a la nostra música més propera.

I tot això succeïa a Les Gavarres: a Calonge, a Llagostera, a la Bisbal... a finals del segle XIX, en un temps en que les dones no tenien cap possibilitat de desenvolupar-se en cap àmbit que no fos l’ estrictament familiar. I voldria acabar amb el que deia Joan Ribas al seu espai “La Crònica” del Punt-Avui, després d’haver vist l’estrena de l’obra al teatre El jardí de Figueres:

Homentage a Francesc Ferrer i Gironès al final de l'obra

“Ara IsaVel arriba al Teatre Municipal de Girona. De nou seran unes nits inesborrables, lligades a la història i també al moment excepcional que vivim, ple tant d’incerteses com d’esperances, talment, com s’esdevingué per a isabel Vilà, que va començar la seva lluita per la llibertat amb les mans buides”

Dos espectacles molt diferents

Amb pocs dies de diferència hem pogut assistir a dos espectacles molt diferents: una obra de teatre còmica i un ballet.  La primera la vam veure al Teatre Capitol de Barcelona durant el cap de setmana que cada any pels voltants de Nadal destinem per fer una visita a la ciutat i gaudir del seu ambient nadalenc: passejant pels seus carrers, la fira de Santa Llúcia, visitant els pessebres de l’església de Betlem, mirant parades i paradetes, comprant si s’escau... 

Vam riure molt amb “Toc, toc” . No és una gran obra però la interpretació, a càrrec  de set personatges, amb Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC), que coincideixen a la consulta d’una eminència en psiquiatria amb l’objectiu de resoldre els seus problemes, fa que s’arribi a moments delirants. Cada un d’ells té un TOC particular i diferent del dels altres personatges. El psiquiatra no arriba mai a la consulta i seran ells mateixos els que hauran d’analitzar els seus respectius trastorns i ajudar-se mútuament, cosa que acabarà en una teràpia de grup que tindrà unes conseqüències delirants i sorprenents. Els intèrprets encapçalats per Pep Sais, Santi Ibàñez i  Mercè Comes és mouen, parlen, criden, riuen... no paren durant la durada de l’obra. És bo aprofitar una ocasió com aquesta per tal de passar una bona estona, sense preocupacions, ni maldecaps.

No havíem assistit mai a la representació de cap ballet  d’aquesta categoria. “El Llac dels Cignes”, a l’Auditori de Girona, ens va captivar des del primer moment; vàrem poder gaudir d’un espectacle magnífic.  El Ballet Yacobson de Sant Petersburg va ser l’encarregat a la representació d’aquest gran clàssic de la dansa amb música de Txaikovski, que amb el luxós vestuari i la perfecció de moviments dels quaranta ballarins és extraordinària. Fan que aquesta captivadora història d'amor: un príncep, una bella princesa transformada en cigne pel conjur d'un bruixot, un engany mortal, el virtuós doble paper d'Odette/Odile, converteixen "El Llac dels Cignes" en una experiència única.