Guillem Soler i l'Esgésia de Sant Martí de Palafrugell

Pintura del baptisteri,
 una de les que necessiten una actuació més important.

Fa pocs dies vam assistir a la presentació de la campanya per recollir fons a favor de la restauració de les pintures de Guillem Soler  i Gavitllaró a l’església de Sant Martí de Palafrugell (1942-1950). Va ser un acte amb molta assistència de públic  que va tenir lloc a la sala d’exposicions del TMP.  A la vegada s’inauguraven dues exposicions: la dels esbossos originals dels frescos del temple parroquial i la de l’obra cedida per artistes locals.

Part de les obres cedides per artistes locals per tal de contribuir
 a finançar les obres de restauració.

A l’entrada de l’exposició podíem llegir, entre d’altres coses :

“Des del mateix juliol del 1936, al començament de la Guerra Civil, havia quedat devastada l’Església de Sant Martí de Palafrugell. Però fins el 1942 no va arribar l’encàrrec perquè el pintor, gravador, il·lustrador i músic Guillem Soler (Tarragona, 1905-Barcelona, 1971) comencés el pla integral de les pintures al fresc del temple.

Guillem Soler al seu estudi.

El 1943 disposava a Palafrugell d’un estudi, on vivia i treballava, i on feia nombrosos dibuixos i esbossos dels temes que després reproduiria a les diferents parets de l’església. Amb algunes interrupcions, el projecte va ocupar-lo vuit anys, fins el 1950, i la de Sant Martí és l’obra al fresc més important de la seva producció. Molts palafrugellencs de l’època van passar pel seu estudi i van posar per als treballs preparatoris de figures, plecs, postures. cossos i rostres que encara ara es poden reconèixer en els frescos.

No era estrany sentir-lo tocar el piano al seu estudi, on el visitaven algunes personalitats del temps, com ara el seu gran amic i músic Francesc Civil; en Martinell, també pintor, mossèn Frederic Tapiola o l’escriptor Josep Pla, que el recorda enfilat a les bastides de Sant Martí mentre pintava.

Alguns dels esbossos que formen part de l'exposició.

Les obres de Guillem Soler  a l’Empordà van ser nombroses, però els encàrrecs eclesiàstics no van ser sempre pacífics a d’altres indrets de Girona, i fins i tot va arribar a interrompre els treballs per disparitat de criteri artístic. Al mateix Palafrugell va dirigir la decoració del col·legi de les Monges Carmelites, a l’hora que pintava la capella de Santa Rosa de Llafranc, o el baptisteri de l’església de Begur.”

A més de les autoritats municipals corresponents van fer una emotiva intervenció en la presentació els dos fills del pintor que tenien uns records especials de les seves  estades a Llafranc, durant els estius en que el seu pare treballava  en els frescos de l’església de Sant Martí.

Polèmica portada de la
 Revista de Palafrugell (octubre 1996)
sobre el destí de les pintures de
 l'Església de Sant Martí.

Per tal d’adonar-nos-en de la complexitat d’aquest tipus de pintures cal saber que:

“La tècnica del fresc, que Guillem Soler va aplicar a l’església era especialment complexa. Exigeix una execució ràpida i segura a zones molt concretes que s’han de delimitar diàriament, mentre la base és encara humida. La primera capa de morter (feta amb calç morta, sorra de riu i aigua), en rep una de més fina, composta de pols de marbre, calç morta i aigua, i tot plegat comença a assecar-se abans de 24 hores i ja no admet més pigments. Per això sovint els acabats es fan posteriorment al tremp, amb pigments aglutinats amb cola. “