dimarts, 1 d’octubre del 2013

Una imatge, un poema, una cançó ... (015)

Què millor que aquesta cançó d'en Sisa per il·lustrar els  moments  inicials del meu primer vol en globus, quan la il·lusió i la por es donaven la mà. El poble de Colomers comença a fer-se petit mentre un altre globus està a punt d'enlairar-se.



Me'n vaig en globus

Me'n vaig en globus, em sento lleuger.
M'endinsaré per l'entrellat del cel.
De vista em perdré.
No ho sé, si tornaré. No, no, no ho sé.

 
Me'n vaig amb globus, no m'emporto res.
Tan sols un vell acordió
per entonar aquella cançó
que em féu volar per altres mons.
Me'n vaig amb globus, ja t'ho explicaré.
Si ho vols saber.

 
Au revoir, mon ami. Ciao, amore.
Passi-ho bé, senyor Esteve.
Adiós, doña Carmen.

 
No et pensis pas que això s'acaba aquí.
Hi ha mil històries que no tenen fi.
I algun record que no podrà morir.
Des de l'altura tot es veu petit.


Aixeco els ulls i enllà de l'horitzó

em deixo anar seguint la inspiració.
Travessa l'aire la meva cançó,
espai obert a una altra dimensió.
Me'n vaig amb globus, lligo l'infinit.
La melodia aèria de l'amor.

Jaume Sisa