La Toscana (II)

 

Des de l'habitació abans de deixar Sopotorno

Al poc temps de despertar-nos i  sortir a la terrassa de l’habitació vam poder gaudir d’una bonica sortida de sol que ens va donar ànims per començar la segona jornada. Després d’un magnífic esmorzar va tocar baixar les maletes pel funicular i  pujar a l’autocar per enfilar el camí cap a Pisa. Durant el recorregut ens va impressionar la gran extensió que ocupava la ciutat de Génova, tot enfilant-se des de la costa a les muntanyes properes. Les edificacions no s’acabaven mai i et preguntaves per les dificultats d’aquella gent per traslladar-se per la seva ciutat.

Primera impressió al entrar al "Campo Santo"

Tot passant per Carrara es veien les muntanyes que devien fornir de marbre als constructors per tal d’aixecar les meravelles que anàvem a veure. Al costat de l’autopista ja es podien veure els grans blocs destinats, segurament, a construccions actuals. Com a totes les ciutats italianes els autocars han de passar primer pel “chek point” per tal d’abonar l’impost turístic que està establert per aquesta classe de vehicles, independentment del que s’abona als diferents establiments  hotelers.  Vam haver d’aparcar lluny del centre de la ciutat i agafar un transport “llançadora” que ens hi va acostar. Tan a l’arribar a aquest aparcament com al marxar vam quedar envoltats per un núvol de venedors ambulants, tots de raça negra, oferint-nos grans quantitats de collarets, bolsos i paraigües. No crec que fessin gaire negoci amb nosaltrres.

 

La torre inclinada amb Rómul i Rem a primer terme

Em va sorprendre que de tot Pisa només es visités el “Campo Santo”. Vam caminar una estona pel costat de les muralles que tanquen el recinte enmig de dues fileres de parades de souvenirs fins arribar a la porta d’entrada on sobre una catifa verda s’aixequen el baptisteri, la catedral i la torre inclinada famosos a tot el món. Totalment fets amb marbre blanc, netejats i restaurats en l’últim Any Sant, són com una aparició, i estan tan a prop un de l’altre que segons la perspectiva semblen enganxats.

 

El púlpit de la catedral de Pisa

No ten canses de mirar-los tot observant la multitud de figures i detalls que forneixen els tres edificis. Vam fer diferents voltes pel recinte tot fent multitud de fotografies, moltes vegades repetides, no podies estar-te de prémer el disparador de la càmera per tal de captar algun detall que t’hagués passat per alt. L'interior de la catedral també val la pena ser visitat,entre altres coses pel seu púlpit. Havent dinat vam tornar a donar unes últimes voltes pels tres monuments, que vam deixar amb recança.

 

Plaça de l'Amfiteatre, a Lucca

Per la tarda la població medieval de Lucca va ser motiu de la nostra visita. La seva part històrica està envoltada per muralles, vam caminar pels seus carrerons i visitar les seves esglésies, sobretot la catedral dedicada a Sant Martí de Tours, com la parròquia de Palafrugell. Un lloc curiós és l’antic amfiteatre convertit en una plaça que porta precisament aquest nom, de l’Amfiteatre, on les vivendes es van construir sobre les seves parets, tan exteriors com interiors.

Plaça de Sant Martí

Només ens quedava arribar a Montecatini, població termal, on passaríem les pròximes tres nits i on des de la nostra arribada ens trobaríem amb els mateixos problemes per passar amb el nostre autocar pels seus carrers. 

Sant Martí, patró de Lucca i de Palafrugell