La Toscana (I)

El primer que veiem quan ens aixequem el primer matí a Itàlia.

 Feia temps que desitjàvem fer un viatge a la Toscana i fa pocs dies es va presentar l’oportunitat. Ja havíem estat a la seva capital, Florència, ara fa vuit anys en un recorregut per bona part d’ Itàlia, però va ser l’única de les ciutats de la Toscana que vam visitar. El viatge d’anada va ser en autocar i el de tornada amb un dels vaixells de la companyia “Grimaldi lines” que tantes vegades hem vist en la seva publicitat per  la televisió.

 

La font d'Aix en Provence.

Un dilluns de bon matí començàvem el nostre trajecte que va acabar a les set de la tarda al poble d’Spotorno a la Liguria italiana. Una guia excel·lent, l’Imma, ens va anar informant, amb molta claredat i sense fer-se gens pesada, dels llocs per on anàvem passant, des de que vam posar els peus dalt de l’autocar per primera vegada fins que va acabar el viatge, amb les parades oportunes per tal d’evitar el cansament i fer front a altres necessitats, tal com corresponia a un grup de gent que ja estem a la tercera joventut. 

 

Una altra font

 Vam resseguir la costa del sud de França tot fent una miradeta per la finestra de l’autocar a les ciutats i paisatges que anàvem trobant. Durant el tros de camí que vam fer per la Provença i la Camarga ens van venir ganes de fer-hi una passejada. Serà en alguna altra ocasió . Ens vam haver de conformar en una curta parada a Aix en Provence per poder-hi dinar i passejar un moment pel seu passeig principal amb la seva font monumental que ens va donar la benvinguda i també ens va acomiadar.

 

Montecarlo al fons. Una altra vegada serà.

La Costa Blava sempre crida l’atenció. Després en una parada tècnica a sobre de Montecarlo vam haver d’obrir el paraigua mentre observàvem, des de les altures, el principat de Mònaco, intentant situar els edificis que tan populars s’han fet, sobretot pels interessats per les coses del cor de la família Grimaldi. Qui sap si el vaixell que ens tornarà a casa els pertany!

 

Des del funicular de l'hotel.

Una vegada ja a Itàlia vam continuar passant entre els Alps marítims i la costa circulant per l’Autopista de les Flors, anomenada així per la quantitat d’hivernacles que es troben al seu costat on es conreen gran quantitat de flors que després es venen al mercat de Sant Remo, especialitzat en el comerç de plantes. Després de molts túnels, diu que de Niça  a Pissa, on anirem demà,  n’hi ha 176, arribem al nostre primer destí, l’hotel Acqua Novella. 

 

L'hotel Acqua Novella

No vam poder travessar la localitat d’Spotorno amb el nostre autocar per les seves dimensions. Després de moltes maniobres, que es repetirien al llarg del viatge, una bona persona ens va acompanyar amb el seu cotxe per un camí de circumval·lació fins el nostre destí. Al arribar allà vam haver d’enfilar-nos a l’hotel per un petit funicular que després del llarg viatge  i de les ganes que teníem d’arribar a la nostra habitació ens va  deixar una mica astorats. Sort que l’hotel i la seva cuina, encara que només fos per una nit,  van merèixer la pena.