Avui visitem Florència, la principal ciutat de la Toscana. Desitjàvem tornar-hi des del viatge que havíem fet ara fa vuit anys. Ara
juntament amb Roma i Venècia haurem estat dues vegades a tres de les principals ciutat d’Itàlia.
Després d’una accidentada sortida de Montecatini, buscant carrers més amples i
amb l’ajuda dels carabinieri, l’autopista ens hi va dur ràpidament.
El primer que vam fer va ser pujar a la plaça Miquel Angelo,
a dalt d’un mirador des del que es pot observar una panoràmica magnífica de
Florència. Culmina aquest mirador una còpia en bronze del David, obra de l’escultor
que dona nom al lloc. En trobarem una altre còpia, aquesta vegada en marbre, a
la plaça de la Senyoria i l’original a la Galeria de l’Acadèmia, que ja vàrem
visitar en l’altre ocasió després de fer moltes cues.
A partir d’aquí i acompanyats per una guia
basca vam caminar
durant unes hores pels llocs més emblemàtics de la ciutat. Començant per la
Basílica de la Santa Croce, l’església franciscana més gran del món on hi ha el
Panteó de les Glories Italianes, en el que hi falta Dante a pesar de la gran estàtua que
hi ha al davant la façana. La Piazza de la
Senyoria va ser el següent destí, un verdader museu a l’aire lliure i el centre de la ciutat.
Dante i la basíca de la "Santa Croce" |
Perseo i David a la "Piazza della Singnoria" |
Després
vam passar pel Palazzio Veccio, la Piazza de la República i el Duomo, la
catedral, que n’he de dir. Al davant El Baptisteri, amb les famoses “Portes del
paradís”, ara també una còpia.
També vam poder veure llocs populars com el Ponte Veccio, amb
les botigues de venda d’objectes d’or on abans es venia carn i amb les magnífiques
vistes sobre el riu Arno, que va copiar Girona, pintant les cases sobre l’Onyar
de colors semblants.
Tornaré a Florència per tercera vegada? |
O com el Mercat de la Palla on un escultura en bronze d’un
porc senglar amb el musell brillant per les passades de les mans dels visitants
a la ciutat; diu que fer això assegura tornar a la ciutat una altra vegada, com passa bevent aigua de
la Font de Canaletes a Barcelona; a nosaltres ens ha funcionat.
Detall de les "Portes del Paradís" al Baptisteri |
Havent dinat va ser l’hora de tornar a passejar, sols i amb
tota tranquil·litat, per fer les fotos oportunes, per gaudir amb calma d’aquesta
magnífica ciutat i per degustar els magnífics gelats italians, tenint en compte
que a casa nostra se’n troben de tant bons com aquests, amb preus més baixos, i
beure, en canvi, un bon café al preu mòdic d’un euro, en plena plaça de la
Senyoria, més barat que en ple centre de la majoria de les nostres ciutats.
Encara em vaig quedar, per segona vegada, amb la recança de
visitar la Galeria Uficci que té una de les col·leccions d’art més antigues i
famoses de tot el món. Les llargues cues i el poc temps que teníem ho feien desaconsellable;
juntament amb les manyagues al morro del senglar voldrà dir que tornarem per tercera vegada a Firenze?
"Ponte Veccio" (Pont Vell), el més famós de Florència. Qui diria que està ple de botigues de joies d'or? |
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada