dimarts, 22 d’octubre del 2013

La Toscana (III)



 
Vista general de Florència des de la "Piazza Michelangelo"
Avui visitem Florència, la principal ciutat de la Toscana. Desitjàvem tornar-hi des del viatge que havíem fet ara fa vuit anys. Ara juntament amb Roma i Venècia  haurem estat dues vegades a  tres de les principals ciutat d’Itàlia. Després d’una accidentada sortida de Montecatini, buscant carrers més amples i amb l’ajuda dels carabinieri, l’autopista ens hi va dur ràpidament.
 
David de bronze

El primer que vam fer va ser pujar a la plaça Miquel Angelo, a dalt d’un mirador des del que es pot observar una panoràmica magnífica de Florència. Culmina aquest mirador una còpia en bronze del David, obra de l’escultor que dona nom al lloc. En trobarem una altre còpia, aquesta vegada en marbre, a la plaça de la Senyoria i l’original a la Galeria de l’Acadèmia, que ja vàrem visitar en l’altre ocasió després de fer moltes cues.


A partir d’aquí i acompanyats per una guia
Dante i la basíca de la  "Santa Croce"
basca vam caminar durant unes hores pels llocs més emblemàtics de la ciutat. Començant per la Basílica de la Santa Croce, l’església franciscana més gran del món on hi ha el Panteó de les Glories Italianes, en el que hi falta Dante a pesar de la gran estàtua que hi ha al davant la façana.  La Piazza de la Senyoria va ser el següent destí, un verdader museu a l’aire lliure i el centre de la ciutat.

 Perseo i  David a la "Piazza della Singnoria"

 Després vam passar pel Palazzio Veccio, la Piazza de la República i el Duomo, la catedral, que n’he de dir. Al davant El Baptisteri, amb les famoses “Portes del paradís”, ara també una còpia.







 
Baptisteri, catedral i campanile

També vam poder veure llocs populars com el Ponte Veccio, amb les botigues de venda d’objectes d’or on abans es venia carn i amb les magnífiques vistes sobre el riu Arno, que va copiar Girona, pintant les cases sobre l’Onyar de colors semblants.
Tornaré a Florència per tercera vegada?

 O com el Mercat de la Palla on un escultura en bronze d’un porc senglar amb el musell brillant per les passades de les mans dels visitants a la ciutat; diu que fer això assegura tornar a la ciutat una altra vegada, com passa bevent aigua de la Font de Canaletes a Barcelona; a nosaltres ens ha funcionat.

Detall de les "Portes del Paradís" al Baptisteri

Havent dinat va ser l’hora de tornar a passejar, sols i amb tota tranquil·litat, per fer les fotos oportunes, per gaudir amb calma d’aquesta magnífica ciutat i per degustar els magnífics gelats italians, tenint en compte que a casa nostra se’n troben de tant bons com aquests, amb preus més baixos, i beure, en canvi, un bon café al preu mòdic d’un euro, en plena plaça de la Senyoria, més barat que en ple centre de la majoria de les nostres ciutats.
 
A la Font de Neptú, a la "Piazza della signoria"

Encara em vaig quedar, per segona vegada, amb la recança de visitar la Galeria Uficci que té una de les col·leccions d’art més antigues i famoses de tot el món. Les llargues cues i el poc temps que teníem ho feien desaconsellable; juntament amb les manyagues al morro del senglar voldrà dir que tornarem per tercera vegada a Firenze?

"Ponte Veccio" (Pont Vell), el més famós de Florència. Qui diria que està ple de botigues de joies d'or?