Budapest (VI)

Perspectiva parcial dels banys exteriors del Balneari Széchenyi

Després de ben esmorzar al New york Cafè i de la sorpresa del “joc de mans” (vegis Budapest V) vam decidir seguir amb la programació que teníem establerta per aquell dia i ens vam dirigir als banys més populars de Budapest i un dels banys termals més grans d’Europa: el Balneari Széchenyi. Inaugurat el 1913, té 15 piscines, 3 de molt grans a l’aire lliure ( amb temperatures de 30º a l’estiu i 34º a l’hivern, segons un cartell penjat a una barana, però sembla que poden arribar a 37º en els dies més freds d’aquesta estació); les altres 12  piscines estan als recintes de l’interior.

Una vegada  pagat el ticket corresponent ens van acompanyar i ensenyar tot el recinte interior, un laberint amb tota classe d’ espais com gimnàs, saunes, banys turcs, banys medicinals... amb tot tipus de tractaments; també es pot  fer us dels serveis de bar i restaurant. No vam aprofitar tot el que ens donava dret el que havíem pagat, després de dues hores i mitja ja en vam tenir prou, especialment jo que no sóc gaire amic d’aigües abundoses. De totes maneres va ser una experiència magnífica i m’imagino l’espectacle de les piscines fumejant enmig de la neu i les glaçades de l’hivern.

A la sortida vam anar a passejar pel parc que envolta l’edifici neo-barroc on hi ha els banys: el “Varosliget park”,  el més gran de Budapest;  molt ben cuidat com tots els de la ciutat, amb aigua abundant i amb molta gent que gaudia de les seves instal·lacions. Vam estar-hi una bona estona fins que vam decidir dirigir-nos a la “Plaça dels Herois”; una columnata amb gran  nombre d’estatues representant als fundadors de la nació la mig envolten i formen un conjunt impresionant.

Plaça dels Herois

Amb el bus turístic ens vam situar altra vegada pels voltants del nostre hotel. No havíem menjat res des de l’esmorzar, ja eren a prop de les cinc de la tarda i com és natural se’ns havia obert la gana. El restaurant on havíem anat el primer dia estava obert i ho vam aprofitar. Quedaven encara moltes coses per veure i ens vam dirigir a la Gran Sinagoga, la segona més gran del món, després de la de Jerusalem, construïda en una barreja d’estils entre els que predomina el morisc, segons diuen.

Gran Sinagoga

Des d’allà vam decidir travessar altre vegada el Danubi pel pont de la Llibertat i fer una passejada per la part que encara no coneixíem, on hi ha els famosos banys Gellert.  No hi vam entrar, amb els banys Széchenyi del matí ja havíem complert amb el ritual, estàvem cansats, es feia fosc (una hora més aviat que a casa nostra) i vam decidir tornar a l’hotel, després d’un dia molt complert com tots els que vam passar a Budapest.

Al Pont de la Llibertat