Esmorzar a la carbonera

Plafó explicatiu del funcionament d'una carbonera

Durant el mes d’octubre de cada any s’encén la carbonera a Sant Climent de Peralta des de l’any 1996. Aquesta demostració de com s’elaborava carbó vegetal al massís de les Gavarres va començar ara fa XXII anys a Sant Sadurní de l’Heura. L’any 1993, doncs, els membres de l’associació d’Amics de les Gavarres van convèncer a dos ex carboners, en Lluís Pla i en Simon Cruanyes per continuar la tradició i poder-ho mostrar al públic.

La carbonera en ple funcionament

Ara s’ha convertit en una festa i durant tots els dies que dura la cuita una desfilada constant de persones i grups escolars acompanyen als carboners que nit i dia tenen cura de què la combustió sigui la correcta.

Molta gent  aprofita l’excusa de la visita per fer-hi diferents àpats, tant un esmorzar o un dinar com un bon sopar i la festa corresponent a la nit. Fins i tot hi ha gent que decideix acampar al costat de la pila.

Preparant el caliu

Un bon esmorzar és el que vam fer un grup d’uns quinze amics, ara fa pocs dies. A quarts de nou del matí ja estàvem a punt de començar a coure una graellada de carn i botifarres amb el caliu i les graelles que l’organització sempre té a punt. Una gran soca d’olivera cremava al mig del prat i sota les alzines un seguit de taules ens esperaven per fer-hi l’àpat.

Els carboners fent-ne el manteniment. Al fons
la barraca dels carboners

Mentre menjàvem, al fons,  podíem contemplar   la pila fumejant i el pujar i baixar de la pila dels carboners que la mantenen en funcionament. Feia una mica de fred; el vi i l’allioli que acompanyaven l’àpat  es van encarregar de fer més acceptable l’ambient matinal de començaments d’octubre.

Mentre la carbonera cremava...

Estàvem sols, però al cap de poca estona van començar a arribar autocars de mainada de totes les edats, que després d’escoltar les explicacions dels voluntaris també van anar ocupant les diferents taules fins que cap allà a les onze vam haver de deixar-los lloc perquè ells poguessin fer la seva festa.

A les 11 deixem pas als més joves

Ara fa uns anys, quan anava a caminar amb els Matiners, un grup de marxaries que vam fer més de 15.000 km., per les nostres contrades (encara n’hi ha dos que continuen)  havíem passat algunes vegades pel paratge, però mai havíem coincidit  amb la carbonera en ple funcionament. Tota una lliçó de com s’arofitaven els recursos naturals que pot  proporcionar-nos el bosc i que a la vegada ajudava a tenir-los nets i protegits dels incendis.