Cap de setmana al Pallars (I)

Des del Tren dels Llacs,
 tot i els reflexos del vidre del vagó

Els dos Pallars (Sobirà i Jussà) situats quasi a l’extrem nord-oest de Catalunya, crec que no són les comarques més conegudes del nostre país. La proposta de fer-los-hi una visita, de moment  no ens va animar massa, però  la companyia dels amics que comptaven amb nosaltres ens va fer decidir positivament. I de veritat, que ho vam encertar.

A la Pobla de Segur

A les sis del matí d’un divendres que prometia serenor,encara era fosc, vam pujar als cotxes; amb menys de tres hores, parada inclosa, ens vam plantar a Balaguer on ens vam reunir a la resta de l’expedició per tal de pujar al Tren dels Llacs i resseguir  el Noguera Pallaresa fins arribar a la Pobla de Segur. 

"El fato", per fer el viatge d'anada
i el de tornada (a peu),
a sobre d'un rai.

La promesa es va complir i el sol va lluir tot desfilant  al costat d’una vegetació que començava a agafar tonalitats de tardor i de les aigües del riu que baixaven alternativament  o molt calmades o amb tota la seva fúria.

A la Pobla ens esperaven a l’Espai Raier per tal de descobrir un passat de fusta, de rius, de boscos i de secrets i saber com eren els raiers, la seva història i la duresa de l’ofici.

Interior de la central de Capdella

Ens vam encaminar cap a la Vall Fosca bressol de l’energia hidroelèctrica a Catalunya. A la Central de Capdella vam poder  comprovar els esforços que es van haver de fer, a principis del segle XIX per tal de contribuir al desenvolupament industrial  i la il·luminació de tot el país.

Interior de les canonades
 que han portat l'aigua des dels estanys.

Després de dinar, la visita als Salins de Gerri de la Sal, ara quasi abandonats; només una família manté viva la industria de producció de sal, que va ser el principal motor econòmic de la vila durant molts anys. Els salins, situats al costat de la carretera, sempre han donat una fisonomia característica al poble de Gerri  amb l’explotació de la font d’aigua salada pel sistema d’evaporació. 

Pont romànic de Gerri de la Sal

Tot  travessant el riu  Noguera Pallaresa pel  pont romànic vam accedir al Monestir de Santa Maria de Gerri, fundat a  començaments del segle IX.

L'única "era", de les 700 que hi havia hagut
 on encara es fa sal

El dia es va acabar  a Sort on alguns van aprofitar-ho per anar a provar "la sort", com no podia ser d'altra manera i tot aprofitant 

l'avinentesa a la "Bruixa d'Or".

Monestir de Santa Maria,
una imatge característica de  Gerri de la sal