Ultimes lectures 2015 (I)

He fet una tria dels cinc llibres que més m’han interessat o impressionat  en aquesta primera part de l’any. De tres d’ells no n’havia sentit parlar mai, ni tampoc dels seus autors; els  altres són un best-seller prou conegut i un llibre d’història sobre un temps prou significatiu del nostre país. Tots, però, tenen un rerefons de conflictes històrics.

“Retorn a Killybegs” de Sorj Chalandon (Tunis, 1952 – periodista i escriptor francès). És una gran novel·la inspirada en la vida d’un històric militant de l’IRA en l’època de Margaret Tacher:les vagues de fam, les vagues d’higiene...Tal com es diu a la presentació del llibre: “ El protagonista no és que fos un noi especialment violent. Simplement, hi ha situacions que et trien a tu. En tots dos sentits. En el de la fidelitat als teus, i en el de la traïció. Retorn a Killybegs és una història de traïció. Una història que ens hauria passat a gairebé tots. Si no ens hagués passat, possiblement hi hauríem deixat la pell abans d’hora. O seríem herois nacionals, ves a saber,”

”Berlín Alexanderplatz” d’Alfred Döblin (Polónia, 1878-1957). Metge i novel·lista. El sol fet d’haver estat a Berlín feia pocs anys ja em va fer decantar per escollir-lo. Publicat per primera vegada el 1929, el llibre reflecteix la vida a Berlín del període d’entreguerres, en els anys previs a l’arribada al poder del Partit Nazi. El protagonista és un ex convicte que es vol redimir  d’un crim involuntari que el va portar a la presó i a deambular després per la ciutat buscant oportunitats i enganyat per molts en els que ell confiava.

"Ens veurem allà dalt” de Pierre Lamaitre (París, 1951). Tal com diu la presentació:”A través d’una brillant fusió de ficció i realitat, de literatura popular i alta literatura, aquesta novel·la és un emocionant retrat de la Primera Guerra Mundial i de l’existència desoladora que van patir els supervivents. Guardonada amb el Premi Goncourt i convertida en un autèntic fenomen editorial a França, Ens veurem allà dalt ha captivat els crítics i els lectors amb una trama detectivesca, un estil molt cinematogràfic i el còctel d’humor, ràbia i compassió que Pierre Lemaitre condensa en aquesta obra rodona”.

“El llindar de l’eternitat”. D’autor super conegut, Ken Follet, no podia deixar de llegir el final de la trilogia, composta també per “La caiguda dels gegants” i “L’hivern del món”. Com tots aquests tipus de llibres d’història novel·lada han de ser llegits amb rapidesa per no perdre l’ interès i la concentració davant la quantitat de fets que s’hi expliquen i del gran nombre de personatges que hi intervenen. Si agrada llegir, sense trencar-s’hi el cap i es té temps per fer-ho durant  llargues estones, és una manera agradable i interessant de passar-lo.

I per últim un llibre d’història real: “Pàtria i progrés” .La Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) d’Agustí Colomines i Aurora Madaula. Sempre m’havia interessat per aquest període de la nostra història i com s’ho havien fet Prat de la Riba i els seus col·laboradors per dur a terme tal quantitat de projectes disposant de tan pocs diners i només amb deu anys. Després de llegir el llibre el meu interès ha quedat compensat.