Actualment hi ha moltes oportunitats per oferir el teu
temps per participar en actes de
voluntariat de llarga durada, així com
en petites col·laboracions que només requereixen la teva atenció unes hores
d’un dia determinat; sobretot quan estàs jubilat.
Sense haver d’esperar a aquesta data màgica, que tothom
deleix per arribar-hi en la millor situació possible, un pot dedicar el temps que
té lliure, o que busca en qualsevol racó del seu horari perquè ho sigui, per dedicar-lo a persones o institucions que
en tinguin necessitat. Només fa falta fer una mirada al nostre entorn per
trobar i poder seleccionar entre la gran quantitat de demandes, d’acord amb les
possibilitats i aptituds de cadascú.
Hi ha activitats de participació de llarga i de curta
durada, que tenen èxit o que resulten un fracàs, de curioses, d’impensables...
Personalment estic molt satisfet de totes en
les que he posat el meu granet de sorra. M’agradaria, fins hi tot per
fer-ne memòria pròpia, de destacar els vint-i-cinc anys de pertinença a la
Fundació” La Xarxa” (abans Rialles), els ... anys d’ajuda a Caritas i els onze
anys de voluntari a l’Arxiu Municipal , entre els de llarga durada.
Entre els que m’han ocupat un espai més petit de temps hi
hauria, per exemple, la meva
participació en un programa de ràdio Palafrugell durant un curs o el de ser durant dos anys el
primer voluntari a l’Escola el Carrilet amb nens i nenes de P3.
Can Roses, seu de l'AMP |
Sempre he estat obert a col·laborar amb quasi tot el que
se m’ha demanat. Només en dues ocasions he dit que no: Formar part de la Junta
de l’Esplai dels Jubilats i fer classes de Català. Durant molts anys i fins a
la meva jubilació havia organitzat
infinitat d’actes, sortides, cursos, etc. i fet totes les hores de
classe possible. Tenia ganes de reposar i de fer coses noves.
Tal com deia abans també hi ha hagut fracassos. Un d’ells
la meva participació a “Voluntaris per la llengua”. Em vaig oferir, i la
persona assignada, després de vàries trobades no va respondre al que jo li
oferia o jo no vaig saber motivar-lo prou. Com que els organitzadors, després
d’oferir-me per segona vegada, tampoc es
van posar en contacte amb mi, vaig donar per acabat el meu “voluntariat per la
llengua”, en aquest aspecte.
El segon fracàs va ser el d’oferir-me per una campanya de
la Biblioteca Municipal per tal d’anar a llegir a cases de persones amb
dificultats sensorials o del tipus que fos. Vaig ser l’únic voluntari i el meu
primer i únic servei, que va durar algunes setmanes, va ser el de servir de
missatger per portar llibres entre un domicili particular i la biblioteca.
Una col·laboració molt curiosa i que em va fer molta
il·lusió va ser la de posar la veu de
Francesc Macià, a una de les cartes que es poden escoltar a l’audio “Les Cartes
de la família Bassa Rocas” a la Can Bassa de LLofriu i que es conserven al AMP.
Si voleu sentir-ho cliqueu a aquest enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=Ul_GjLt4VlY
Si voleu sentir-ho cliqueu a aquest enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=Ul_GjLt4VlY
2 comentaris :
Benvolgut, Joan,
Després de 10 anys de Voluntariat per la llengua podem parlar de parelles lingüístiques que han funcionat molt bé i parelles que no han funcionat tan bé. El món de la parella és molt complex, ja ho sabem. El cert, però, és que sempre que hi ha hagut algun problema n'hem parlat i hi hem trobat solucions.
Per tant, ens agradaria molt poder curar aquesta ferida que sembla que li ha quedat amb el Voluntariat per la llengua i ens posem a la seva disposició per a qualsevol qüestió.
Equip del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística de Girona
vxl.cnlgi@cpnl.cat
Joan, l'enllaç per si els lectors del teu blog et volen sentir fent de Macià:
https://www.youtube.com/watch?v=Ul_GjLt4VlY
Que vagi bé!
Publica un comentari a l'entrada