La bassa dels peixos

A casa mai ens han agradat els animals. Em refereixo a tenir-los amb nosaltres, donar-los-hi menjar, cuidar-los... en fi,  tot el que s’ha de fer amb els animals de companyia. Si que ens agraden els animals en si, però que se’n responsabilitzin els altres sense haver de trobar-los al mig del pas, asseguts al sofà o voltant pel jardí.

Construcció de la bassa (juliol '97)

Durant alguns anys en vam tenir d’aquests que viuen tancats en gàbies o peixeres, quan els nostres fills eren petits i sempre fruit d’algun regal d’aniversari per part dels amics.

Recordo unes tortuguetes aquàtiques que s’anaven fent grans i feien una pudor  irresistible.  Les vam regalar, ara no recordo a qui, però em ve a la memòria que en feia col·lecció. Després vam tenir alguns canaris. La nena volia un gos, però amb un d’aquests ocells en vam fer prou. Un se’l va menjar un gat i a l'altre ens va passar per alt posar-li menjar o beure el dia que tocava. Després, va arribar una peixera amb alguns peixets de colors fruit d’alguna d’aquelles  festes en que cada convidat portava un regal a l’amfitrió.

La bassa acabada

Al cap d’un temps la peixera va començar a vessar i vam decidir fer una bassa al jardí per tal d’enquibir-hi els petits animalons. La peixera es va convertir en un test on plantar-hi varis tipus de cactus i encara dura. Els peixos van anar reproduint-se a la bassa durant anys i anys. Algun es moria i algun altre desapareixia, sense saber perquè.

Vam fer noves adquisicions  que es van anar reproduint, durant un temps, fins que només en van quedar tres, que devien ser tots mascles o tots femelles, perquè mai més van augmentar de número;  tampoc n'hi vam afegir cap   per part nostre. Dos eren vermells i un va quedar més aviat blanquinós amb lleugers tocs vermellosos. Tots els nens que venien per casa o més tard a banyar-se a la piscina feien una visita obligada a la bassa dels peixos, voltada d’heures i falgueres, fins que els nostres petis nets també es van afegir  al grup d’admiradors. Els peixos van anar creixent  arribant a una mida considerable per ser  del tipus més comú d’aquests animals aquàtics.

Els peixos entre la neu i el glaç

Però un dia, ara fa poc, van desaparèixer. Aquells peixos que havien resistit tot tipus d’inclemències del temps, que havien nedat  més d’un hivern sota una capa de glaç, que havien resistit la visita de gats i d’ocells, que s’alimentaven només mantenint l’equilibri de l’aigua de la bassa, ja no hi eren. 

Ens preguntàvem el que podia haver passat. A la botiga on els havíem comprat  ens vans suggerir que podia haver estat una gavina. Ja havíem decidit substituir-los per uns altres, quan un dia, cap al tard, va fer aparició una serp tot reptant pel costat de la paret de la tanca fins que es va amagar al mig de les heures. Em vaig esverar, segons el meu parer havia sortit la culpable,  però, què havíem de fer? 

Es va foradar el plàstic. Remodelació (agost '07)

Vaig trucar a un dels telèfons d’aquests de la Generalitat que diu que et resolen tot tipus d’incidents o al menys et donen informació del que s’ha de fer en casos concrets i, molt amables, em van donar el de la Policia Municipal. Vaig trucar a la policia de la Vila i després de preguntar-me l’adreça i no sé quantes coses més la recomanació va ser aquesta: “Quan la torni veure, truqui’ns!”

Ara estic esperant que un dia d’aquests la serp es digni sortir del seu amagatall i em digui que ja puc avisar a la policia.

Estat actual de la bassa, sense peixos i, per ara... sense serp.