Tot
parlant per telèfon amb l’amic Pepe de Regencós, entre moltes altres coses em
va preguntar si havia sentit mai la paraula fato. Va sortir a la conversa al
explicar-me que estava ajudant al seu fill a segar i que a l’hora de dinar havia
anat a buscar el fato. Ho havia comentar a una colla de persones que va trobar mentre anava a fer l’encàrrec i ni una sabia
de què li parlava. Va quedar tot parat, però al preguntar-m’ho a mi i jo respondre-li
afirmativament, tot explicant-li com havia arribat al meu coneixement, ja va quedar més content.
Per si de cas, vaig buscar informació, i renoi si en vaig trobar; la que us ofereixo
i molta més. Aquesta paraula té més d’un significat, però el més corrent i el
que a nosaltres ens interessava és el que trobem en alguns diccionaris,
referint-se sobretot a coses de menjar, tals com:
- Conjunt de coses en general, especialment articles
de comerç, ingredients del menjar, etc. Abundància de menjar. "En aquest plat hi ha massa fato".
Al diccionari Català-Valencià- Balear de Mossèn Alcover,
una de les accepcions diu:
Totes les imatges són extretes d'Internet |
Conjunt de coses en general, com articles de
comerç, ingredients del menjar, etc. (or., occ., Maestr.); cast. material. "A casa mengem
cop de fato": a casa mengem moltes coses variades i sense triar, com trumfes,
cols, etc. (Solsona, Valls).
Marta
Rojals, l’escriptora catalana més llegida en aquests moment en un article a la
revista literària Núvol hi fa referència quan escriu:
‘Fato’ és
una paraula d’aquelles que es porten de naixement i es fan servir per instint.
‘Fato’ és polivalent, val per a designar tot de coses, molt d’això i allò.
‘Fato’ ha de fer embalum, ser una cosa física. Em sembla fins i tot que és
el nom d’un menjar típic de no sé on. En tot cas, també val per a menjar:
‘Tot aquest fato no me’l menjaré’.Tantes imprecisions són expresses: és per
instint que saps si tal cosa o tal altra es pot considerar ‘fato’. I per
instint notes que grinyola quan està feta servir a la babalà. A ‘La segona
hora’ de Rac1 fan una secció hilarant que es diu ‘Al Youtube hi ha molt de
fato’. Doncs el nom grinyola. Perquè el ‘fato’, de bones a primeres, s’ha de
poder tocar. I si no és així, és que m’enganya l’instint.
D’Emili
Teixidor en un passatge de Pa Negre hi podem llegir:
Allà la mare s’ajupia una mica i em feia un
petó a la galta i jo sentia aquell perfum de sabó d’olor que feia sempre, i
després s’abraçaven amb la Ció, la cunyada, i la mare marxava sola cap al
poble, camí enllà, la passa lleugera, la faldilla llarga fins més avall dels
genolls, amb el cabàs ple de fato —ous, farina, cansalada, llet...— que
li preparava la Ció.
I la Caterina Albert i Paradís (Victor
Català) a Drames rurals escriu:
I trobà homes i dones que tornaven del clos
amb el fato a l’esquena: donaven tots la bona nit amb mandra —amb
la mandra que deixen vuit hores de treball a la solella— i ella ni els hi
tornava, i, per a no rompre en plor, es mossegava el llavi, molsudet i vermell
com les cireres.
Per acabar, a la lletra d’una cançó
humorística escrita per Maurizio
Martinotti, Jordi Fàbregas, Toni Torregrossa i Joan Soler i Amigó anomenada “El seu avi” amb música de l’havanera
que ja suposeu i sense referir-se al
menjar, fa referència a una altra accepció de la parauleta (només dues estrofes).
El seu avi
va anar al Congo
a bordo del Colonial,
el millor barco de vela
de la marina mercant.
El banús era molt negre
i el mercat encara més:
si és negra la pell dels negres,
més n'és el cor dels negrers.
...
El seu avi
va anar al Congo
a bordo del Colonial,
el millor barco de vela
de la marina mercant.
El banús era molt negre
i el mercat encara més:
si és negra la pell dels negres,
més n'és el cor dels negrers.
...
En 'quella
patera
no hi cabien més,
quaranta mirades,
quaranta remers:
un fato de roba
portava només,
moltes esperances
i molt pocs papers. ...
En 'quella
patera
no hi cabien més,
quaranta mirades,
quaranta remers:
un fato de roba
portava només,
moltes esperances
i molt pocs papers. ...
1 comentari :
Quan he llegit aquesta paraula "fato" de seguida m'han vingut a la memòria bells records de la meva infantesa, de quan el pare es preparava per anar a les feines del camp i la mare sempre li deia: ja t'has preparat el fato?
Publica un comentari a l'entrada