Cada vegada que en alguna caminada trobo una mata de vidiella florida penso en els estius de la meva adolescència quan amb la meva mare anàvem a fer garbes d'aquesta planta a les marjades de Galliners per tal de fer-les assecar i guardar-les com a aliment dels conills per l'hivern proper. A part d'això fa una flor que sempre he trobat molt delicada. Tomàs Garcés a "Paratge somniat" hi fa referència.
- PARATGE SOMNIAT
- Blavegen els estanys. En llur suau estesa
-
- el cel s'emmirallà.
- Per sempre més hi és. Oh càndida nuesa!
-
- oh tendre sospirar!
- Paratge somniat. Potser t'abelliria
-
- son auri parament.
- En platges de coral hi dorm la llum del dia;
-
- la posta s'hi encén.
- Hi creixen tarongers; hi tanca la magrana
-
- els seus castells rodons.
- Les prades que s'hi fan no saben la rotllana
-
- de les estacions.
- Extàtica beutat! Ton cor enyoraria,
-
- però, l'instant fugaç,
- l'espurna del desig, la rosa que es marcia,
-
- el braç damunt el braç.
- Per xò quan ve la nit hi ha un dring petit d'esquella
- i l'ona de la mar, en veure el primer estel,
- corones deixarà, per tu, de vidiella
-
- i rams de xuclamel.
- Tomàs Garcès
]]>
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada