En una de les últimes estades a Galliners es va escaure passar pel costat d'uns camps de girasols. Aquestes flors sempre són una tentació per tal d'emportar-se'n unes quantes imatges.D'entre les moltes fotografies que hi vaig fer he triat aquesta. El poema que l'acompanya és de Jacint Verdaguer, un dela nostres més grans poetes. El recordo com la lletra d'una cançó que cantàvem a l'església del poble, per Setmana Santa, quan jo era petit.
El gira-sol
El gira-sol
de tant adorar al Sol
n'ha presa la fesomia.
Tot el sant dia
el segueix amb sa mirada,
com l'aimador a l'aimada:
quan veu que neix a llevant
està rient,
quan veu que mor a ponent
està plorant;
llavors el dol
del gira-sol
és gran.(...)
Jacint Verdaguer
]]>
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada