Un dia ben aprofitat

Joaquím Mir

Joaquín Sorolla

Com si fos fet exprés per celebrar l'arribada de la Primavera l'anada a Barcelona va ser com un esclat de llum, color i música, encara que tot succeís en locals tancats. També el dia ens va acompanyar en les breus passejades per anar d'un lloc a l'altre.

Fora del dinar, que va ser al Port Olímpic, tota la diada cultural es va desenvolupar a Montjuïc. Semblava fet exprés per tal de no perdre ni un minut i poder gaudir de tot el que hi havia preparat. Vam començar per l'exposició d'en Joaquim Mir al Caixa-Forum. Vaig poder constatar que és un pintor desconegut per la majoria. Personalment només en coneixia les obres que reflecteixen els penya-segats de la costa nord de Mallorca, "en un deliri de llum i color a tocar la follia", tal com diu el fulletó de presentació de l'exposició. Peró Mir és molt més que això. La mostra presenta una vuitantena d'obres, entre pintures, pastels i dibuixos, acompanyats d'una gran quantitat de materials inèdits. A més a més un audiovisual recull els seus treballs de cineasta amateur per tal de completar-ho.

Per tal d'aprofitar el temps que quedava vaig entrar a l'exposició d'un arquitecte que s'oferia al mateix centre: "Richard Rogers+Arquitectes. De la casa a la ciutat". Vaig poder admirar els projectes desenvolupats per aquests arquitecte i els seus socis. Una verdadera sorpresa, tot tipus de materials il·lustraven la seva obra: maquetes, dibuixos, fotografies, filmacions... Seria difícil i llarg d'explicar tot el contingut del que allà es podia veure. El millor és anar-hi.

A la tarda, ben aviat, a les tres , entravem al MNAC per admirar un altre geni: Joaquin Sorolla. Les seves grans obres procedents de l'Hispanic Society of Amèrica van impressionar a tothom. Una gran obra formada per catorce grans murals, fets per encàrrec per tal de decorar les parets de la institució americana. Uns quadres de tres metres i mig d'alt i amb un total de setanta metres de llarg que són un monument a la majoria de regions d'Espanya. La llum i el color característics d'aquest pintor valencià van emplenar els nostres ulls. Després de delectar-me amb el conjunt vaig anar a veure l'altre part de la mostra, on es veien les obres preparatòries per la realització d'aquests grans quadres. Després de la visita vaig haver de tornar a admirar les obres a que havien donat lloc i vaig gaudir tant o més que la primera vegada.

El dia va concloure amb l'assistència a la representació del musical "La Bella i la Bestia"a l'antic Palau d'Esports, on l'any 1965 vaig assistir a un memorable concert d'en Raimon. Una obra menor, però que va ser un complement perfecte després del que havíem vist a les exposicions.