Porcs

Arribarà un moment que amb tants reglaments i tantes normatives ja no haurem ni de pensar. Només caldrà mirar les llistes del que podem i no podem fer, del que se'ns permet en cada circumstància de la vida i del que estem obligats a fer en relació amb les persones, els animals, les plantes i fins i tot amb les pedres.

L'altre dia tot dinant amb un meu cosí que deu estar més a prop dels seixanta que dels cinquanta i que s'ha guanyat la vida criant animals a les seves granges, em va explicar la visita d'un veterinari-inspector per veure les condicions amb les que vivien els porcs.

Al veure'n un de sol en una de les corts li va demanar el perquè de la situació. El meu cosí li va donar les raons oportunes i el veterinari li va contestar que no podia ser perquè l'animal s'estressaria i segons la reglamentació això no es podia permetre. El meu cosí tot rient li diu a veure si aquests de la Generalitat no tenen res més a fer que aquestes normatives. El veterinari que segurament no havia vist ni una centèsima part dels porcs que havia cuidat el meu parent li va contestar que això venia de Brussel·les, de la Comunitat Europea i que era molt seriós.

Passant més endavant de la visita van arribar a una altra cort, l'inspector va mirar i va preguntar si no tenia unes pilotetes que hi ha per entretenir els porcs. El meu cosí li contesta que no però que ja anirà a la botiga dels "xinos" i en comprarà algunes que vagin bé per aquest fi. El senyor veterinari li diu que no pot ser. El meu cosí li demana per quina raó no pot comprar les pilotetes als "xinos". La resposta va ser ben senzilla: "Perquè no estan homologades".

Abans de marxar li demana la tarja que l'acrediti com a "Manipulador d'animals". Com que no la té haurà de fer un curset perquè un altre que no ha vist un porc a menys de deu metres de distància, si és que la vist, li ensenyi a fer el que ha estat fent durant tota la vida: "Cuidar i engreixar pocs". Això si, pagant les taxes adequades.

En vistes de tot això, estic esperant que qualsevol dia, quant surto a caminar, abans de les set del matí, em trobi a la porta de casa un inspector de la Conselleria de Mediambient que em demani el carnet de senderista (caminador per senders, corriols, camins verds, carreters de muntanya...) i em faci aixecar el peu per mirar si les esportives que calço estan homologades.