Lectures - Haruki Murakami

Haruki Murakami

Acabo de llegir un dels últims llibres del japonès Haruki Murakami: "After Dark". Narra les històries entrelligades d'uns personatges solitaris que es troben en un bar on la Mari, la jove protagonista, ha decidit passar la nit llegint una novel·la perquè ha perdut l'últim tren. Mantenen llargues converses mentre beuen cafè i fumen un cigarret darrera una altre. No hi passa res fantàstic, és una novel·la per llegir-la gaudint del que escriu Murakami.

Murakami és un autor que vaig descobrir per casualitat, ningú me'l va recomanar ni havia llegit cap informació sobre ell, després l'he anat seguint cada vegada que s'ha publicat un dels seus llibres i mai m'ha defraudat. La veritat és que la seva manera d'escriure, en moltes ocasions, és una mica especial, però crec que és això el que el fa que les seves històries siguin més atractives.

Fa un temps que estic escrivint una espècie de records o memòries de la meva vida i per això em va cridar l'atenció aquest paràgraf del llibre de Murakami: "...les persones vivim a base de records. I, a l'hora de mantenir-nos vius, tant és si aquets records són realment importants o no. Els records només són el combustible que cremem".

Molts llibres parlen de peces músicals que escolten els seus protagonistes . Quasi sempre queda pendent al lector el poder-les escoltar. Amb aquest llibre ho he pogut solucionar. Durant la seva lectura "sonen" nou o deu peces diferents, des de "Go Away Little Girl" de Percy Faith fins a Jealousy" dels Pet Shop Boys passant per les "Suites angleses" de Bach. Accedint al programa "Spotify" per Internet, cada vegada que sortia el nom de la peça musical hi accedia i immediatament podia seguir llegint tot escoltant-la.

Segur que molta gent encara no coneix "Spotify". Es tracta d'escoltar música pagant una petita quota cada mes o gratuïtament si et permets sentir una curta falca publicitària cada deu peces musicals. Ara, es tracta només d'escoltar perquè la música no es pot gravar. I tot totalment legal.