Un campanar sense campanes

Encara es poden llegir a la premsa articles sobre les campanes de la catedral de Girona. Ja fa massa que dura aquesta història, exagerada per un costat i per l’altre; m’ha fet pensar en altres temps.

Quan jo era petit al campanar del meu poble no hi havia campanes, les havien convertit en canons durant la guerra civil. Com s’ho feien els veïns per quedar assabentats dels esdeveniments més importants que s’esdevenen a la població?

La falta de diners d’aquells anys van fer que el nou rector s’empesqués un sistema per a substituir-les. Van fer la seva feina dues llantes de les rodes d’un camió que degudament percudides amb una barra de ferro feien un so més o menys semblant al desitjat. Durant els setze primers anys de la meva vida vaig ser convocat pel soroll d’aquells ferros penjats d’alt del campanar de l’església de Sant Julià i Santa Basilisa de Galliners.

Les peanyes dels dos sants
son les llantes que feien de campanes

L’any 1958 es van estrenar dues campanes noves i aquelles llantes de camió es van convertir en peanyes per aguantar les imatges dels dos patrons situades a cada costat de l’altar major. Al 1981 un llamp va esberlar el campanar, va foradar la teulada i va partir la façana de l’església, però les campanes van resistir els embats de la naturalesa.

Els diferents tocs ens convocaven, com a pertot,  per assistir a les diferents funcions religioses, per les grans festes amb un bon tritlleig, per  la mort d’algun veí, per anar a apagar foc, per l’arribada del peixater..

Quan algú deixava aquest món, dos veïns del difunt eren els encarregats de pujar al campanar, fos de dia o de nit i fer-ho saber a la resta del poble. De jovenet m’havia trobat d’haver-hi de pujar a les fosques i em moria de por, en mig de la voladissa dels ocells que s’hi refugiaven, de les corredisses d’alguna rata i amb una espelma a punt d’apagar-se degut als corrents d’aire que circulaven per les escales.

Ara quan anem al poble només sentim les campanes el tercer diumenge de cada mes, que és el dia que hi ha missa. Si algú necessita tranquil·litat li recomano que vagi a Galliners. No es sent res, dormirà tant tranquil, que fins i tot trobarà a faltar algun soroll, la majoria de nits semblarà que a sobre del llit està navegant per l’infinit.