El llentiscle

A Galliners (Pla de l’Estany), sempre hi he vist  un llentiscle molt gros a la sortida del poble, al costat d’un camí de terra en direcció oest. Quan érem petits hi anàvem a jugar entre les seves branques, que tocaven quasi a terra i a enfilar-nos pel seu tronc.. Fins avui havia pensat que aquestes plantes no tenien cap interès i no servien per a gaire res; sempre l’he vist igual i ningú se’n cuidava... A més a més ja que molts boscos i camins estan plens de mates o arbusts  de llentrisques,  tal com nosaltres l’anomenàvem, m’afirmava en aquesta creença.

Tot i això és una planta que sempre m’ha agradat. Amb motiu d’una conversa amb els meus companys de caminades, i tal com he fet amb altres ocasions, he intentat buscar-ne informació.

"És un arbret d’aroma resinosa i acida, amb fulles d’un verd lluent, dividides en segments lanceolats i lleugerement arrodonits. Fa penjolls de flors petitíssimes i fruits rodonets de color vermell, que quan són madurs, canvien en negre. És frequent en el territori de la Mediterrania. Produeix una résina utilitzada pels odontolegs per preparar ciment per les dents. Dels fruits s’extreu un oli per produir sabons, de la fusta un colorant groc. El vi de” llentrisca” preparat fent bullir vi, amb un grapat de fulles de la planta, és un gran calmant del mal de queixal".  (Poemes des de l’Alguer)

Un dels usos més celebrats d’aquesta planta és la propietat que té d’obrir la gana. Tant, que quan hi havia algun infant poc menjador o un adult convalescent, els de la casa abans de dinar solien reunir-se, omplir els gots d’aigua fresca i posar unes fulles de llentiscle en remull durant unes hores; i convidaven a tots a beure aquella aigua mentre deien: «el vermut!» I això, segons les velles, ajudava a obrir la gana ( ...)

(...)En altres casos, com aquest del llentiscle, hauria de ser un arbre, però la pressió humana, l’explotació de la llenya per fer carbó, l’ha portat a la condició actual de mata. I com diu el diccionari: «planta llenyosa, baixa, de tronc curt que té les branques prop de terra». Ara bé, deixeu la mata créixer i amb el pas del temps descobrireu que s’ha transformat en un arbre de port considerable. Ferran Zurriaga, «El flairós llentiscle»

«Per als grecs, les garlandes de llentiscle eren un símbol de la puresa virginal i s'hi adornaven les donzelles; probablement és aquesta tradició la que va portar que en algunes localitats del Principat fóra costum del dia de la Puríssima adornar l'altar amb garlandes d'aquesta planta» (El flairós llentiscle –Mètode)

“El màstic és la saba del llentiscle (Pistacia lentiscus) que s’utilitza per a produir una goma o làtex molt aromàtic. És utilitzat des de l’antiguitat com a goma de mastegar, en pastisseria i fabricació de licors. El màstic es recull fent unes incisions al tronc i a les branques més gruixudes” (Cuina del marroc)

“Màstic, el xiclet dels sultans” (Arbres amics)

L'he trobat en diferents poemes: 

“Per un moment veig una llum manyaga
que envolta i endolceix,
aquest ram olorós de fenoll i llentiscle
que es filtra entre les fulles carnoses i les inflorescències
i ens fa estrelles d'estiu i de nostàlgia
i de cop tot és clar
tot es fixa perfecte dins l'instant.”

                                                                                Narcís Comadira, Quarantena, 1990

“Sota un cel generós perfumat de llentrisca                                     

 les figueres lliuraven en terra ses fruits”

                                                                            Ponç Pons (Alaior Menorca)

Llentiscle

Mata que ets verda tot temps,  

fulles menudes i vives,                                                                                       
si el teu màstic masteguem.

......

Murtra, llentiscle i argelaga; 

majestuosa l'atzavara

entre els pins vora el mar.

                                                                               (Poesiaula-Isabel Barriel)

  

                                                                                      

I també en algunes dites:

“Per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs, mel i mantega pels estudiants”

“Any de llentrisca – any de perdius”

“Any de llentrisca – any de rates”

“No totes les mates fan llentrisca”