Què diria l’Àngel Guimerà si pogués veure la nova versió
de “Terra baixa” interpretada per Lluís Homar, adaptada i dirigida per en Pau
Miró?. Que un actor s’atreveixi a envestir el repte de donar vida als quatre
principals personatges ( en Manelic, la Marta, la Nuri i en Sebastià) d’aquesta
obra coral, diu molt d’ell, però que aconsegueixi uns resultats tan excel·lents
com els que vam poder veure, fa poc, al Teatre Municipal de Girona, encara el
fa més gran. Per alguna cosa acaba de rebre el premi Max al millor actor,
concedit per l’SGAE després de la
votació del propis companys de l’ofici.
En un decorat simple però molt efectiu en Lluís Homar fa
una gran interpretació, que es fa molt entenedora tan sols amb els canvis de
situació a l’escenari o amb l’ajuda d’alguna peça de roba o efecte de llum.
Sempre és la seva pròpia veu, sense artificis ni impostures, la que, passant d’un
protagonista a l’altre, interpreta, tal com ja he dit, els quatre personatges.
Del 1896, any en el que va ser escrita, fins avui dia han
passat molts anys, però “Terra Baixa” segueix sent la mateixa, tot i les
innovacions que es presenten en aquesta ocasió. Com sempre, al final, en
Manelic pot dir: “He mort el llop, he mort el llop”.
Tal com ens va dir el mateix Lluís Homar a l’acabar la
representació pel setembre “Terra baixa” tornarà als escenaris. No us la perdeu!
]]>
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada