La casa del lledoner

Vam anar a parar al Mas Duc, la que jo anomeno “casa del lledoner”, amb motiu d’una trobada familiar de cap de setmana. Hi vam arribar seguint les indicacions del GPS del cotxe, que, sense nosaltres saber-ho, dies abans, ens havia preparat el nostre fill; després d’unes quantes voltes per despistar-nos, vam enfilar el camí, del que només sabíem que feia 67 km. Tot trencant a la dreta i a l’esquerra o seguint per una determinada sortida de les moltes rotondes que es troben, vam arribar al punt que la veu de la senyoreta GPS et diu : “Ha llegado a su destino”.

El nostre “destino” era un camí de terra amb dos indicadors: al de la dreta deia Mas Duc i al de l’esquerra Mas Gavatx. Com que el  Mas Duc era més a prop vam suposar que aquest era el nostre i com és natural ho vam encertar.  Pertany al terme municipal de Brunyola, a la comarca de la Selva, on vam pernoctar dues nits i viure dos dies: de  mitja tarda del divendres a  mitja tarda del diumenge.

Com a gent gran que som hi vam arribar aviat, tot esperant que vinguéssim els nostres fills i nets disposats a gaudir d’aquesta estada i de conviure tots plegats d’una manera diferent a la que estem acostumats; val a dir que ja era la nostra tercera experiència d’aquesta mena.

Vam descobrir paisatges, que, tot i ser propers a nosaltres, ens són molt desconeguts, vam caminar, vam estar a Brunyola i a Anglés, vam gaudir de la seva cuina, i el temps ens va acompanyar. Parlant de la cuina, destaquen els plats  on un dels ingredients principals és l’avellana; no en va les plantacions d’avellaners destaquen en mig de boscos i altres conreus. A Brunyola, concretament, cada anys si celebra una fira, amb aquesta fruita com a protagonista, a primers d’octubre des de l’any 1995. Em va agradar especialment el postra anomenat “Brunyolí”: un gelat d’avellana amb una sopa de ratafia.

La nostra estada a Mas Duc va ser immillorable: bones i modernes instal·lacions, molt bon tracte i molt bona cuina (sembla que m’hagin llogat per fer-ne publicitat). Els nens van poder gaudir muntant a cavall, els grans conduint uns quads i tots plegats jugant amb en Ruski i en Jack, dos  gossos de la raça “labrador” , dels quals  el primer hauria pogut jugar de porter a qualsevol equip de 1ª divisió. Llàstima que la temperatura no permetia gaudir de la piscina, que estava a punt per qualsevol que volgués prendre un bany; només vaig  hi vaig veure un banyista, en Jack, que va fer-hi unes bones braçades després de les seves corregudes per la gespa.

Si dies enrere us parlava de família i cultura, ara ha tocat el torn de família i natura, un altre binomi que ajuda a mantenir els vincles que uneixen a grans i a petits.

Adéu a Mas Duc, "La casa del lledoner"