Després d’haver nascut a Galliners (Vilademuls), ara fa
més de setanta anys, d’haver-hi viscut la meva infantesa, part de la meva joventut
i no haver deixat d’anar-hi durant tota
la meva vida, encara descobreixo racons d’aquest municipi, tot rememorant pobles i paisatges que de tant quotidians ja donava per massa vists.
Un d’aquests racons "desconeguts", fins i tot pels que
passant per la carretera de Galliners a Banyoles trobem el cartell que ho indica, una i altra vegada, i no ens hi parem mai, és l’ermita
preromànica de Sant Pere de Juïgues , del S. XII. Aquesta vegada no ho vam
deixar passar i tant sols fent un
passeig d’un km., pel mig del bosc ja
vam albirar les parets de la masia abandonada que hi ha al seu costat i que en
altre temps feien servir de cobert per
guardar-hi les eines de pagès.
Ara ja està restaurada i forma part de la zona on es va
establir la primera colònia de jueus que va venir a Espanya entre els anys
785-841. Aquesta zona s’estenia des del veïnat de Sant Pere de Juïgues fins el
límit del comtat de Girona (els actuals límits del poble de Sant Esteve de
Guialbes), i des de Galliners fins a la serra de Quarantella.
L’any 888 el comte Dela de Girona va traslladar la
comunitat jueva que vivia a Juïgues, únic topònim alt-medieval d’aquestes
comarques, a la capital per tal de vitalitzar, segurament, l’activitat artesana
i comercial de la ciutat. L’any 957, la finca de Juïgues va passar en possessió
del monestir de Ripoll i segurament que foren els seus monjos els que van
fundar l’església preromànica que actualment hi ha en aquest lloc.
És una església molt petita, de forma trapezoïdal, que interiorment amida 3’83 m. d’amplada a l’extrem
de llevant i 3’28 m. a l’extrem de ponent. És consagrada i cada any, a finals de juny, s’hi celebra un
aplec amb missa i sardanes.
]]>
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada