L'Orquestra de Cambra de l'Empordà en una de les seves actuacions |
Dins la programació d’Estiu, Joventuts Musicals ens ha ofert,
com cada any, un concert de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà dirigida per l’inefable
Carles Coll, que amb les seves particulars presentacions sempre arrenca un
somriure o fins i tot una rialla als assistents als concerts.
Aquesta vegada el programa del concert incloïa dues peces
principals, una a cada part. A la primera la Serenata per cordes en Do Major
op. 48 de Txaikovski. En algun dels moviments es van encetar uns aplaudiments,
però com que no era el moment de fer-los la gent es va reprimir. Més tard el
director ens va retreure que no haguéssim acabat d’aplaudir si en teníem ganes.
Abans havia esta precedit del Preludi de la suite Holberg op.40 de E.Grieg.
A la segona part vam canviar totalment de registre amb
diverses peces de la banda sonora de la pel·lícula Il Gatopardo del compositor
Nino Rota. Aquí es van donar la mà valsos, masurques, polques, contradanses...,
interpretades sempre amb el segell de
qualitat d’aquesta orquestra.
Seguidament van sonar uns tangos d’Astor Piazzola. Els entesos
contemporanis li havien criticat que en digués tangos d’una música que segons
ells no ho eren, perquè no sonaven com els tangos tradicionals. Ell els contestava
que no l’entendrien mai perquè el que ell pretenia era canviar el tango fent
música contemporània. Una de les peces que vam sentir, però, va ser l’arranjament
que ell havia fet de “Melodia de arrabal” a la pel·lícula “Scent of a woman”
(Perfume de mujer) amb Al Pacino. El director ja ens havia advertit que segur coneixeríem
al menys un dels temes; al començar-lo es va girar i ens va picar l’ullet.
L’última peça del concert va ser el “Tango op.165 núm. 2” d’Isaac Albèniz.
Acabaven d’interpretar-la a Camprodon, lloc de naixement del compositor; segons
el senyor Coll no es un tango sinó una havanera i de veritat que sonava com a
tal; quan la van fer allà, va pensar que seria el millor per tancar el concert
de Calella: una havanera d’un gran compositor català.
Al final, sense haver d’entrar i sortir per tal de rebre més
aplaudiments, tal com el director ens va
dir, van interpretar “Catalanitat” una peça de Valentí Miserachs, director de l’Institut
Pontific de Música Sacra de Roma, basat en dues cançons catalanes molt conegudes.
El senyor Coll va oferir, a l’acabar, un dels discs enregistrats per l’Orquestra
de Cambra de l’Empordà al que endevinés
els dos compositors de les peces originals d’aquest tema musical: Enric Morera
i Amadeu Vives.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada