Entre camps de blat de moro i pomeres

Una altra caminada amb Els Matiners: 9 quilòmetres de terreny pla per davant nostre, a dos quarts de vuit del matí. Hem aparcat al davant del restaurant Triton i després de travessar la carretera ens dirigim cap el mas Fuster, propietat dels nostres amics Mª Dolors i Pepe. Encara que hi ha senyals de prohibit el pas i de camí sense sortida hem pensat que ens podríem permetre el luxe de  no veure’ls. El mas ha quedat a la nostra dreta amb els badius que deixaven entrar el primer sol del matí. 

 

El Mas Fuster

Tot seguit hem entrat al camí que condueix a Gualta; els camps de blat de moro i de pomeres feien pena després de la forta pedregada que els havia caigut al damunt a començaments de juliol. Abans d’arribar aquí també ens havien cridat l’atenció les capçades dels pins del bosc del costat de la carretera i del mateix mas Fuster; totes eren seques pel mateix motiu i no es segur que els arbres afectats es salvin.

 

El Molí de Gualta

Després de creuar el Daró Vell entrem dins el poble de Gualta. No es veu ningú pels carrers. Només una dona treu el cap quan ens aturem a observar el Molí ja fa temps abandonat. A l’altre costat un restaurant, que havia estat d’anomenada, té les portes tancades i les finestres obertes amb signes d’haver estat objecte de l’assalt de qui sap qui. Al sortir de Gualta veiem a la nostra dreta el Puig de la Font Pasquala, des d’on en altres ocasions havíem gaudit del paisatge que ens ofereix el Baix Empordà.

 

Salze, abans d'arribar a Fontanilles

Seguim cap a Fontanilles; poc abans d’arribar-hi fan aturar les nostres passes un freixe i un salze amb un tronc descomunal, pel que solen ser aquest arbres. 

Al fons Fontanilles

Caminem una bona estona pel seu pla fins arribar al pont d’en Blaia on travessem altra  vegada el Daró Vell. Passem pel costat de les instal·lacions del Golf Empordà i de la urbanització, fa temps preparada per a la construcció de noves cases, que espera l’arribada de temps millors. A la vora del camí un tancat amb cavalls crida la nostra atenció. En Miquel no se'n pot estar, s'ha d'aturar, amanyagar-los una mica i donar-los-hi quatre brots d'herba fresca.

En Miquel amb els cavalls

Tot observant les antigues instal·lacions de la captació d’aigua per abastir Palafrugell, Pals, Begur i algun altre poble dels voltants, passem de llarg del trencant que ens ha de dur altra vegada al mas Fuster i hem de recular uns bons deu minuts per refer el nostre camí. 

 

Al passar pel costat del mas em faig una fotografia per d’enviar-la als meus amics i de fer-los coneixedors del nostre pas per la seva propietat, però uns metres desprès descobreixo en Pepe Pujol  agenollat  entre les tomateres darrerenques que ha hagut de tornar plantar per tal de substituir a les primerenques que havia aixafat la pedregada. Fem petar una estoneta la xerrada i arribem tot seguit al Triton, per recuperar el cotxe, després de jugar-nos la vida al travessar la carretera i de fer un bon esmorzar, també  per recuperar forces.

Abans d'acabar deixeu que us ofereixi dues últimes imatges d'aquest inconmesurable plana del Baix Empordà.

Molt al fons es retalla el poble de Pals

 

El Montgrí, "botó de roda de l'Empordà", tal com diu Josep Pla.