Hem pujat a la Torre de Can Mario

Per damunt de totes les teulades de Palafrugell destaca l’anomenada Torre de Can Mario, fins i tot per sobre del campanar de l’església de Sant Martí. Quants palafrugellencs no han desitjant pujar un dia a aquesta simbòlica torre?. Aprofitant una de les jornades en que el Museu del Suro organitza visites guiades, la Mª Dolors i jo vam decidir apuntar-nos-hi; desprès de pagar els 4 euros preceptius ens vam presentar a la recepció del Museu  a l’hora convinguda. 

La sorpresa va ser que només nosaltres  fer aquesta activitat; si pensem, però,  que  dos quarts de sis de la tarda d’un mes de juliol no és la millor hora per fer visites guiades, tot s’entén una mica més. L’avantatja per part nostra va ser la de disposar d’una guia per nosaltres dos sols. Una guia que ens va explicar amb ets i uts la història, l’arquitectura, la funció ... d’una edificació única.

Copio literalment de la Viquipèdia: “ La Torre de can Mario és una edificació singular d'estructura de ferro projectada per l'arquitecte General Guitart Lostaló, construïda entre 1904 i 1905 per Talleres del Arquitecte Juan Torras, de Barcelona, amb les funcions de dipòsit regulador de la pressió de l'aigua. La torre està formada per una estructura metàl·lica helicoïdal col·locada sobre una base cilíndrica d'obra de pedra, on hi ha la porta d'accés a l'escala que hi ha a l'interior de l'entramat de ferro i dóna accés a la part superior on hi ha un dipòsit d'aigua també cilíndric, amb barana de forja a la part superior. La torre continua elevant-se fins a un segon nivell que constitueix un lloc de guaita de dimensions menors i amb una barana similar a l'anterior. S'han de destacar els elements decoratius, tant de l'enreixat de la barana com en l'acabament superior, elements gens comuns en aquest tipus de construccions tan funcionals.A l'extrem superior hi ha un casquet de forma cònica amb un penell ornamentat amb l'emblema comercial de l'antiga empresa. Es tracta d'una obra plena de singularitat tècnica, espacial, volumètrica i estilística. És una excel·lent mostra de l'arquitectura de ferro, i una fita urbana dins de la població de Palafrugell.”

 Es curiós que una torre i la plaça corresponent que van formar part d’una de les fàbriques capdavanteres de la industria del suro i que es va anomenar successivament “Miquel, Vinke i Meyer”, “Manufactures del Suro” i “Armstrong Cork Co.” sigui coneguda per Can Mario, el sobrenom de la família d’un dels primers propietaris, en Joan Miquel.

 

Des de la segona terrassa

Després de pujar els 182 escalons que porten a la segona terrassa de la torre que amida uns 35 metres d’alçada i amb un bon airet de tramuntana vam poder gaudir del paisatge que envolta a la vila de Palafrugell, amb unes vistes excepcionals de les Gavarres, del mar de Calella i Llafranc, de Sant Sebastià i de l’omnipresent Montgrí. 

L'ombra de la torre senyala la seu de l'Institut Català del Suro, al fons.

El Nord amb el Montgrí

El Sud amb el mar a Calella

L'Oest amb les Gavarres, l'Església i el carrer Torres Jonama

L'Est. D'es d'aquí es pot veure a casa nostra.