Aquesta vegada la fotografia no és meva.Fa alguns anys vaig passar pel mateix lloc on es troben aquestes flors magífiques, però la planta no era tan esponerosa com aquesta, ni el seu entorn tan verd i ufanós. La que es pot veure l'he manllevat al Wikiloc del bon amic i ex alumne Miquel Romero. La poesia és d'un altre amic, en Josep Mª Farreró, company de trifulques a la feina i a les caminades.
Marcòlic de les
Gavarres
( Lilium martagon)
Ser la flor més
desitjada
em faria molt
feliç
assutzena virolada
divulgueu el meu
encís.
Primavera, entre
malesa
jo il·lumino el
vell camí
sobresurto amb
timidesa
i s’esglaia el
pelegrí.
Vergonyosa, sóc molt
tímida
però impúdica
també
doncs aixeco ma
faldilla
que tothom s’hi
esplaï bé.
No m’agrada que em
sacsegin
ni que em toquin
el nespler
solitària vull que
em deixin
i agraïda us
estaré.
Bigarrada,
pigallada
del rosa al vellut
carmesí
esgrogueïda, ataronjada
semblo l’arc de
Sant Martí.
Ser la flor més
desitjada
em faria molt
feliç
assutzena virolada
divulgueu el meu
encís.
Josep Mª Farreró
]]>
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada