Fa pocs dies va passar un cap de setmana amb nosaltres l’Amin
Sheikk, un noi indi de 33 anys, amic del nostre fill Gerard i de la seva dona
Magdalena. Ja fa uns quants anys que es coneixen. Ell ha vingut a Barcelona algunes
vegades i ells també han anat a l’India, primer en Gerard per motius de feina i
després tots dos com a turistes, però sempre acompanyats per l’Amin.
La història d’aquest noi comença al carrers de Bombay. Qui no
ha llegit algun llibre o no ha vist pel·lícules que tracten d’aquest nens que es passen el dia
i la nit voltant pels carrers de qualsevol ciutat india, dormint al ras o en
una estació, fins que algun d’ells ha tingut la sort de trobar la persona adequada
que el tregui d’aquest món de misèria?
Ara l’Amin ha escrit un llibre: “Bombay. Mumbay. La vida es la vida. Soy gracias a ti”, auto editat
per ell mateix per tal de poder crear una cafeteria-biblioteca solidària. L’ha
vingut a presentar a Catalunya, país que admira; a l’entrevista que li fa
Victor Amela a La Vanguardia diu: Catalunya és important per a l’India , “Ajudeu molt allà”, el captiva
Barcelona, “Gaudiu-la, quina meravella!”.
L’Amin és una persona senzilla, molt amable, el seu idioma és
l’anglès però procura fer-se entendre tan en català com en castellà amb algunes
paraules de cadascun d’ambdós idiomes. Tot ho troba bonic, quan el diumenge al
matí anàvem cap al centre de Palafrugell moltes coses li cridaven l’atenció, feia
fotografies amb el mòbil tot dient “que xulo”, tot i estar acostumat a anar sovint
d’un lloc a l’altre. Els carrers estaven força tranquils, però quan vam arribar
al mercat li va sortir espontàniament : “Això ja sembla la India”.
Ara per guanyar-se la vida fa de taxista pirata i si convé de
guia turístic. A la contraportada del
seu llibre podem llegir “Això és només el
començament. He recorregut un llarg camí i encara em falta un llarg camí per recórrer.
Recorda: somriu sense tenir-ne motiu, perquè la vida és bella. Ens tornarem a
veure en els meus somnis”
]]>
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada