L'ectures de l'últim mes

Aquest mes de juny ha estat molt profitós en quan a lectures. Quasi tots els llibres  que he pogut llegir m’han interessat per un motiu o altre. No vull fer una síntesi dels diferents arguments sinó solament cridar l’atenció sobre uns títols que a mi m’han interessat  i  que he anat descobrint a mida que els he anat llegint. Moltes vegades el simple nom de l’autor ja em predisposa a llegir el fruit de la seva imaginació, però a moltes altres la simple intuïció em diu que aquella obra pot ser interessant i em llanço a lo desconegut; no sé perquè, l’encerto quasi sempre, o a lo millor es que no soc gaire exigent i m’adapto bé a tots els estils.

En aquesta ocasió he anat per lo fàcil i he pogut llegir autors  dels

que venen milions de volums, de “best sellers” en una paraula, que són tan denostats  per molts crítics. Però el  que m’interessa és llegir i passar-m’ho  quan llegeixo, algunes vegades sense trencar-me el cap i d’altres sense fugir dels escriptors que gaudeixen del més gran prestigi dins el món de la literatura.

Anant a les obres i als autors que últimament han passat per les meves mans i pels meus ulls,  he de citar:                       

"Les lleis de la frontera”  d’en Javier Cercas

“Balla, balla, balla” de Haruki Murakami”

“Inferno” de Dan Brown

“El presoner del cel” de Carlos Ruiz Zafón

“L’estiu que comença” de Silvia Soler

“L’hivern del món” de Ken Follet”

“La muntanya glaçada” (Could mountain) de Charles Fraizer

De tots aquest autors n’he llegit quasi tota la seva producció. La novetat per mi ha estat Charles Fraizer; s’ha escrit molt sobre la guerra de Secessió nord-americana, però en aquesta obra és fuig del que és habitual i ens explica la fugida d’un desertor que vol trobar a Ada, que porta la granja i espera el seu retorn. Fou adaptat a la gran  pantalla.

El més original en els seus arguments, com moltes vegades, és Haruki Murakami. Com en totes les seves obres els seu protagonista és rar, excèntric ... i amant de la bona música. Mentre llegeixes pots anar posant les diferents peces a l’Spotify  i entrar en el ambient que es crea a la novel·la.

Javier Cercas, Dan Brown, Carlos Ruiz Zafón i Ken Follet , dos de casa i dos de fora, són prou coneguts per cridar l’atenció de qualsevol. Els dos de casa per les històries que es desenvolupen, a Girona, en el cas de Cercas i a Barcelona en el de Ruiz Zafon, amb arguments molt diferents, el primer  més realista, amb una història de quinquis a l’estiu de 1978; el segon amb més intriga i misteri, és l’últim volum de la trilogia del “Cementiri dels llibres oblidats”, després de “L’ombra del vent”  i  “El joc de l’àngel”.

Per últim la Silvia Soler, acostumats com ens tenia a tractar temes en clau de comèdia, ha sorprès amb aquesta obra en la que “el pas del temps, el cicle de les estacions, són les vies per les que transita la vida humana”  i que ha merescut el premi Ramon Llull 2013.