Placidesa a Sant Vicente de la BarqueraEn el transcurs d’un viatge no sempre pots visitar tots els llocs que t’interessen ni dedicar el temps que voldries a tots els punts del recorregut. Cantàbria no en va ser una excepció.
Vam arribar a Sant Vicente de la Barquera un matí una mica rúfol. Les magnífiques vistes de que hauríem gaudit només d’arribar, amb el “puente de la Maza” travessant la magnífica ria de Sant Vicente, van quedar una mica deslluïdes. Ens vam anar enfilant per carrers costeruts fins arribar a l’Ajuntament, el castell i a l’església de la Mare de Déu dels Àngels. Quan vam arribar a dalt el sol va començar a il•luminar el paisatge encara que no va quedar un dia clar com hauríem desitjat. Em va sorprendre l’interior de l’església gòtica per la seva grandiositat i la combinació d’arcs i capitells.
Allà es va produir una anècdota de la que no puc deixar de fer-ne esment. El guia ens va notificar que la visita a l’interior de l’església era facultativa i que per tant s’havia de pagar a part per entrar-hi. Una senyora tota enfadada va saltar en veu airada tot preguntant perquè s’havia de pagar al metge per entrar a una església.
Vam arribar a Sant Vicente de la Barquera un matí una mica rúfol. Les magnífiques vistes de que hauríem gaudit només d’arribar, amb el “puente de la Maza” travessant la magnífica ria de Sant Vicente, van quedar una mica deslluïdes. Ens vam anar enfilant per carrers costeruts fins arribar a l’Ajuntament, el castell i a l’església de la Mare de Déu dels Àngels. Quan vam arribar a dalt el sol va començar a il•luminar el paisatge encara que no va quedar un dia clar com hauríem desitjat. Em va sorprendre l’interior de l’església gòtica per la seva grandiositat i la combinació d’arcs i capitells.
Allà es va produir una anècdota de la que no puc deixar de fer-ne esment. El guia ens va notificar que la visita a l’interior de l’església era facultativa i que per tant s’havia de pagar a part per entrar-hi. Una senyora tota enfadada va saltar en veu airada tot preguntant perquè s’havia de pagar al metge per entrar a una església.
El "Capricho" d'en GaudíEl nostre pròxim destí va ser Comillas on la finalitat principal era visitar “El Capricho” del nostre arquitecte Antoni Gaudí. Durant el passeig pels carrers de la vila vam poder contemplar porxades, esglésies, balcons plens de flors, la “Fuente de los tres caños” de Domènec i Montaner ... L’obra d’en Gaudí prou coneguda per haver-la vista en multitud de fotografies i documentals em va sorprendre pel seu color i la seva estructura. Tot i ser una obra de joventut ja dona a entendre on arribaria l’obra del nostre arquitecte.
A Santillana del MarM’esperava amb molta il•lusió poder veure amb deteniment la població de Santillana del Mar, però va ser una visita massa ràpida per fer-me una idea de tot el que m’havien explicat d’aquesta població anomenada de les tres mentides, perquè” no és santa, ni és plana i tampoc té mar”. La colegiata estava tancada per obres, o sigui que una decepció més.
La parada a Isla va ser sobre tot per observar, una vegada més, els efectes de la marea i les formes dels conjunts rocosos que queden lliures quan el mar es retira. Era cap al tard i els efectes lluminosos del cel en les basses que quedaven a la sorra i en els colors de les barques, varades forçosament, eren bonics de veure.
La parada a Isla va ser sobre tot per observar, una vegada més, els efectes de la marea i les formes dels conjunts rocosos que queden lliures quan el mar es retira. Era cap al tard i els efectes lluminosos del cel en les basses que quedaven a la sorra i en els colors de les barques, varades forçosament, eren bonics de veure.
]]>
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada