Cantàbria (I)

Marea baixa a Noja

Acostar-se a Cantàbria vol unes quantes hores de viatge i tenir l’ànim disposat per mirar de passar-les el millor possible,com a tots els viatges, fins que arribes al teu destí, que en aquest cas era Noja, població d’uns 2500 habitants situada a tocar del mar. Aquí vam tenir la base per tal de partir cap als diferents destins que esperaven la nostra visita.
Noja no té massa atractius per dedicar-hi hores voltant pels seus carrers. El millor de tot és la part costanera del poble, situada a cinc minuts del nostre petit hotel i a la que podíem acostar-nos sovint per observar les marees i la posta de sol, per remullar-nos els peus i els més atrevits per nedar-hi al arribar de les diferents sortides. Veure com les roques, desgastades per l’anar i venir de les aigües, s’anaven tapant o destapant, segons l’hora del dia, era tot un espectacle.

Elefants a Cabárceno

Vam dedicar tot un matí per visitar el “Parque de la Naturaleza de Cabárceno”, zoològic gegant situat enmig d’un espectacular paisatge geològic en el que va ser una immensa mina de ferro explotada des del romans fins als nostres dies. El clima i el temps han modelat el paisatge donant-li un aspecte peculiar. Els animals que es poden veure provenen de totes les comunitats zoològiques de la Terra, sense deixar de banda les autòctones de Cantàbria. Es pot fer el recorregut en cotxe, tot anant-se parant i observant els animals que ocupen els diferents àmbits, en semillibertat: elefants, zebres, lleons, rinoceronts ...

Com que les distancies no són massa llargues tornàvem a fer els àpats a la nostre base, de l’hotel “Los Pinos”, situat al carrer del mateix nom. Un establiment senzill, però on ens van oferir una cuina autòctona i una amabilitat extraordinàries.

Suances

Per la tarda ens van portar a Suances a la costa central de Cantàbria, on s’han de destacar les llargues platges de sorra molt fina, una d’elles porta el nom de La Concha. És una població eminent turística on antigament s’havia practicat la pesca de la balena.

Durant els diferents recorreguts vam començar a observar la gran quantitat de "plumeros" que es troben a qualsevol racó d'aquestes terres, que en un principi et fan certa gràcia però que al final comencen a cansar-te. En canvi l'aparició d'unes quantes mates de boix-grèvol en diferents jardins d'aquesta població, amb la seva combinació de verd i vermell ens va alegrar la vista, com a premonició de Nadal.