Saurí

Cada dia, de dilluns a divendres i per correu electrònic, m’arriba un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús, amb el nom de Cada dia un mot , des de RodaMots, una web a la que hom pot subscriure's-hi sense cap cost.

Una web, que per als que tenim interès i afecció pels temes de llenguatge és molt interessant. A més de conèixer paraules noves et refresquen la memòria sobre algunes altres que havies sentit o llegit en moltes ocasions i t’havien quedat oblidades en el record.

Avui per exemple m’ha arribat aquesta paraula:

saurí -ina m i f

DEFINICIÓ+EXEMPLE:

Persona que té o s'atribueix la capacitat de descobrir coses ocultes sota terra, especialment aigües subterrànies, valent-se d'una vareta o d'un pèndol.
Van contractar un saurí perquè els digués el lloc on havien de fer el pou.

ETIMOLOGIA:

De l'àrab zuharî, mateix significat, derivat de zúhara, 'planeta Venus', de zahar, 'brillar', per semblança de procediments entre astròlegs i saurins.

Es pot pensar com és que saurí, precisament, m’hagi cridat l’atenció. L’explicació és molt senzilla: Entre moltes altres virtuts i capacitats del meu pare l’ havia vist trobar aigua amb l’ajuda d’una vareta, em sembla que de magraner, o d’un rellotge de butxaca. Com tots els saurins es col·locava sobre el lloc que li deia l’amo del terreny i interpretava els moviments d’una i de l’altre per indicar-li el si per allà sota hi passava una deu d’aigua i la profunditat aproximada.

Per corroborar el que jo havia vist de petit i entendre amb claredat com es feia per trobar aquesta aigua subterrània qui millor que el meu admirat Josep Mª Espinàs que en el seu llibre “El nen de la plaça Ballot” hi podem llegir:

"A Seva vaig sentir parlar per primera vegada dels saurins, que trobaven l'aigua subterrània amb una vareta de freixe. El pare Figarolas hi tenia tractes, i un dia van anar amb un saurí a discutir sien un punt determinat de la finca hi havia aigua, i quanta aigua, i a quina profunditat. L'home tenia la vareta de freixe agafada pels extrems amb les dues mans, una mica vinclada, i passaven llargs segons en silenci. Tot em sembla estrany, però el que em semblava més estrany, el que em feia més efecte, era veure l'enorme respecte amb què els Figarolas, pare i fill, s'estaven quiets, i muts, mentre l'home escoltava no sé què".