Un gat dalt la teulada

Fa vuit dies que tenim un gat dalt la teulada . El dijous passat quan tornava a casa, a l'hora de dinar, vaig sentir uns miols a la part del darrera. Com que sempre entren gats al jardí a fer les seves necessitats, a aparellar-se les nits que toca, fent aquells crits esgarrifosos, a portar-hi les seves cries i algunes vegades deixar-les allà, en fi com si no tinguessin ni casa, ni amo propis, vaig mirar una mica i no en vaig fer cas.

Al cap de poc un dels veïns del davant em va venir a notificar que des de casa seva havia vist que teníem un gat a dalt del teulat i que també l'havia sentit miolar. Vam especular sobre com podia haver-hi pujat i vam deduir que l'únic medi possible era un baladre que creix en un cantó del pati i que a l'hora de baixar havia agafat por, però que una estona o l'altre es decidiria.

És un gat que no crida gaire, només de tant en tant i quan et penses que ja no hi és tornes a sentir dos o tres miols. Porta un collar de color verd, el que vol dir que té amo i que el cuida. L'endemà va tornar el veí per veure si el podíem fer baixar. Amb una escala va treure el cap per sobre el teulat i el va anar cridant i tirant-li un tros de pa, del que no en va fer ni cas. Ell que té una colla de gats a casa seva i sap com tractar-los no hi va poder fer res. Per facilitar-li la baixada vam posar unes fustes que anaven de les teules a unes branques del baladre; l'endemà, dissabte, les fustes eren a terra, suposo fetes caure pel vent i el gat encara era a dalt.

Van passar els dies i sempre m'aixecava pel matí, pensant que ja hauria baixat, si més no perquè la gana l'hauria fet decidir, però al cap de poc sentia els dos o tres miols de costum. Aquests dies ha plogut, ha fet vent i ha fet fred però ell segueix impertèrrit. Jo no m'atreveixo a pujar dalt del teulat ni a agafar el gat amb les mans, no tinc cap necessitat de fer-me mal per culpa d'un gat beneït, per més pena que em faci.

Al final vaig anar a la policia municipal per preguntar que podia fer. Em van dir que algunes vegades els bombers fan aquest servei però que era una mica difícil que es moguin per tan poca cosa. Em van enviar un policia de barri perquè es fes càrrec de la situació. S'ho va mirar tot dient-me que ja dirien o farien alguna cosa. A l'haver passat 24 hores sense saber res vaig trucar a l'Associació Protectora d'Animals. Una veu d'home, més adormida que el gat que tenim a dalt de casa, em va contestar, després que jo l'informés de la situació, que no sabia com solucionar-ho i que si de cas l'endemà al matí el tornés a trucar i ja veuríem. No em va demanar ni l'adreça, ni com em deia, ni res de res. Més efectivitat impossible.

Mentrestant el gat segueix dalt la taulada. He agafat l'escala, he pujat, l'he vist, l'he cridat, ens hem mirat mútuament, si ha posat d'esquenes i s'ha arrecerat en una canalera que uneix dues vessants del teulat. Estic esperant una amiga a la que li agraden molt els animals i els gats en particular i provarà de fer-lo baixar...Mentre escric això sona el telèfon i em diu que ja ve... Tampoc hem solucionat res. Li ha posat menjar d'aquell de llauna, tota una exquisidesa, l'ha cridat, hem esperat i res de res.

Cap al tard ha tornat a venir el veí amb un tronc de surera per fer un ample passadís, més consistent que l'anterior, de la taulada al baladre, posant-t'hi trossets de pernil dolç en tota la seva llargada i una mica d'aigua al començament per fer-lo decidir.

Ha passat la nit. Ahir vam dir que seria l'última oportunitat. Suposo que el gat ho va sentir i durant la nit ha aprofitat l'ocasió. Avui no l'hem vist, ni l'hem sentit.

Mèèèu!... Ai, perdò, Adéu!