La ruta del vent

La barraca dels Hereus

Continuant la nostra exploració particular del massís del Montgrí ens hem decidit a seguir la Ruta del Vent. En el transcurs de la nostra caminada de l'any passat des de l'Escala a Torroella, havíem coincidit en algun tram del recorregut, així com havíem pogut llegir algun dels 14 plafons explicatius.

Vam sortir d'un punt de la carretera de l'Estartit un matí ennuvolat d'aquest mes d'octubre. El primer plafó ens indica la ruta a seguir. És al començament d'una carrerada, el camí seguit pels ramats que pujaven a la muntanya per tal d'aprofitar les pastures estacionals. De moment és un camí pedregós i de pujada. De mica en mica s'anirà suavitzant, encara que la pedra calcària del Montgrí hi estarà sempre present d'una manera o l'altra. Els aixarts o eixarts, murs de pedra seca formats amb les pedres o roques que anaven sortint com a conseqüència de treballar el subsòl dels camps, ens acompanyen durant força tros. diu que hi pot haver centenars o potser fins hi to milers de quilòmetres d'eixarts en tot el Montgrí i que no s'han de confondre amb les parets que marcaven les feixes a diferents nivells.

La quietud del paratge es comença a trencar amb el soroll d'unes màquines de serrar que sonaran contínuament. A mitja caminada trobem un grup de treballadors forasters que estant estassant el bosc. Hem d'anar en compte perquè en mig de branques i fulles no arribem a veure les senyals.

Anem trobant contínuament restes de les antigues explotacions de producció de calç amb els punts d'extracció i els forns corresponents. a poca distància hi ha barraques de pedra seca per la protecció dels treballadors, la més espectacular és la dels Hereus en perfecta estat de conservació, segurament degut a una restauració.

Segueix el mostrari de diferents elements representatius de la muntanya, entre ells el Còrrec del Cisternons, cavitats naturals provocades per l'erosió de l'aigua. Molt a prop podem observar una dolina, un enfonsament de forma oval que té l'erosió de l'aigua com a causant de la seva forma d'embut.

Els diferents plafons ens van fent la caminada més amena i instructiva. En cada un d'ells hi ha també indicacions sobre la fauna i la flora, donant així una visió de conjunt del lloc on ens trobem. A la part més planera del recorregut, els corriols transcorren enmig d'una gran extensió de garric que ens farà pensar de no venir-hi alguna vegada amb pantalons curts encara que sigui l'estiu.