A Galliners (Pla de l’Estany), sempre hi he vist un llentiscle molt gros a la sortida del
poble, al costat d’un camí de terra en direcció oest. Quan érem petits hi
anàvem a jugar entre les seves branques, que tocaven quasi a terra i a
enfilar-nos pel seu tronc.. Fins avui havia pensat que aquestes plantes no tenien
cap interès i no servien per a gaire res; sempre l’he vist igual i ningú
se’n cuidava... A més a més ja que molts boscos i camins estan plens de mates o
arbusts de llentrisques, tal com nosaltres l’anomenàvem, m’afirmava en
aquesta creença.
Tot i això és una planta que sempre m’ha agradat. Amb
motiu d’una conversa amb els meus companys de caminades, i tal com he fet amb
altres ocasions, he intentat buscar-ne informació.
"És un
arbret d’aroma resinosa i acida, amb fulles d’un verd lluent, dividides en
segments lanceolats i lleugerement arrodonits. Fa penjolls de flors
petitíssimes i fruits rodonets de color vermell, que quan són madurs, canvien
en negre. És frequent en el territori de la Mediterrania. Produeix una résina
utilitzada pels odontolegs per preparar ciment per les dents. Dels fruits
s’extreu un oli per produir sabons, de la fusta un colorant groc. El vi de” llentrisca” preparat fent bullir vi, amb un grapat de fulles de la
planta, és un gran calmant del mal de queixal". (Poemes
des de l’Alguer)
Un dels usos
més celebrats d’aquesta planta és la propietat que té d’obrir la gana. Tant,
que quan hi havia algun infant poc menjador o un adult convalescent, els de la
casa abans de dinar solien reunir-se, omplir els gots d’aigua fresca i posar
unes fulles de llentiscle en remull durant unes hores; i convidaven a
tots a beure aquella aigua mentre deien: «el vermut!» I això, segons les
velles, ajudava a obrir la gana ( ...)
(...)En
altres casos, com aquest del llentiscle, hauria de ser un arbre, però la
pressió humana, l’explotació de la llenya per fer carbó, l’ha portat a la
condició actual de mata. I com diu el diccionari: «planta llenyosa, baixa, de
tronc curt que té les branques prop de terra». Ara bé, deixeu la mata créixer i
amb el pas del temps descobrireu que s’ha transformat en un arbre de port
considerable. Ferran Zurriaga, «El flairós llentiscle»
«Per als grecs, les
garlandes de llentiscle eren un símbol de la puresa virginal i s'hi adornaven
les donzelles; probablement és aquesta tradició la que va portar que en algunes
localitats del Principat fóra costum del dia de la Puríssima adornar l'altar
amb garlandes d'aquesta planta» (El flairós llentiscle –Mètode)
“El màstic és la saba del
llentiscle (Pistacia lentiscus) que s’utilitza per a produir una goma o làtex
molt aromàtic. És utilitzat des de l’antiguitat com a goma de mastegar, en
pastisseria i fabricació de licors. El màstic es recull fent unes incisions al
tronc i a les branques més gruixudes” (Cuina del marroc)
“Màstic, el xiclet dels
sultans” (Arbres amics)
L'he trobat en diferents poemes:
“Per
un moment veig una llum manyaga
que envolta i endolceix,
aquest ram olorós de fenoll i llentiscle
que es filtra entre les fulles carnoses i les inflorescències
i ens fa estrelles d'estiu i de nostàlgia
i de cop tot és clar
tot es fixa perfecte dins l'instant.”
Narcís Comadira, Quarantena, 1990
“Sota un cel generós perfumat de llentrisca
les
figueres lliuraven en terra ses fruits”
Ponç
Pons (Alaior Menorca)
Llentiscle
Mata que ets verda tot temps,
fulles menudes i vives,
si el teu màstic masteguem.
......
Murtra, llentiscle i argelaga;
majestuosa l'atzavara
entre els pins vora el mar.
(Poesiaula-Isabel Barriel)
I també en algunes dites:
“Per Tots Sants, arboços
i glans, llentrisca madura i esclata-sangs, mel i mantega pels estudiants”
“Any de llentrisca – any
de perdius”
“Any de llentrisca – any
de rates”
“No totes les mates fan
llentrisca”
]]>