dimarts, 17 de juny del 2014

Tardes de calor


Encara no hem arribat a la meitat de juny i ja ens queixem de les temperatures amb les que aquest mes ens està obsequiant. Ara que els nens ja estan lliures d’anar a l’escola totes les tardes i tinc els nets voltant per casa, recordo, als setanta anys sempre es recorden moltes coses,  aquelles altres tardes de fa molts i molts anys, que no arribaven fins el 15 de juliol.

A la classe, amb les finestres obertes de bat a bat, sentíem les freses de les màquines de segar que començaven a fer voltes pels camps de blat, ja groc i madur.  Màquines, encara sense motor,  tirades per un cavall o una per una euga, al ritme que poguessin  seguir els pagesos, que distribuïts per tot el camp anaven fent i lligant les garbes amb les que  formarien els  gavellons que esperarien fins el dia de portar-los a l’era per tal de batre-les, separant el gra de la palla.

Alguna vegada, un dels mestres que vam tenir ens portava a banyar-nos al riu Fluvià, que dista uns dos quilòmetres de l’escola. Sense el permís dels pares i només per la insistència de tots nosaltres. Encara no havíem arribat al costat de l’aigua que les poques peces de roba que portàvem anaven saltant per l’aire i tots ens capbussàvem dins el riu. La majoria no sabíem nedar i al cap de poca estona es sentia la veu d’alguna mare que, esverada, havia vingut corrents cap al riu tot cridant el nom d’alguns de nosaltres per tal de que tornéssim ràpidament cap a casa després d’assabentar-se que havíem deixat l’escola per anar a prendre un bany. Als pobles petits les notícies van molt de pressa però no sé si aquests fets van portar alguna conseqüència al Sr. Mestre.

Aquest Sr. Mestre també tenia molta afició a fer-nos escriure les “Consignas del Movimiento” amb lletres de colors i dibuixets adients al tema. De tan en tan el carter trucava a la porta i li entregava una carta que per la cara que feia vam adonar-nos que era de la seva xicota. Quant vam descobrir el nom de la noia l’anàvem corejant tot picant de mans, fins a treure el somriure del nostre preceptor que s’afanyava a fer-nos tornar a l’ordre; cosa que no aconseguia fàcilment.

El Sr. Lluís, que així es deia, va estar amb nosaltres durant poc temps. No sé on hauríem arribat si hagués continuat durant molts anys essent el nostre mestre.

Una mostra és la fotografia del començament. Només els que van mudats van ser avisats que aquell dia tocava fer la fotografia del curs i tres d’ells perquè menjava i dormia a casa seva. Els altres semblem sortits d’una novel·la protagonitzada per en Tom Sawyer i alguns altres ni tan sols varen venir a l’escola.


Ja sé que no queda gaire bé dir segons quines coses dels nostres mestres, sobretot havent-ho estat després durant quasi 40 anys. De tota manera vaig aprendre el que no s’havia de fer al posar-s’he al davant d’un grup de l’alumnes i que d’una experiència negativa també se’n poden  treure resultats positius.


dimarts, 3 de juny del 2014

Llegir

Llegir, una de les millors maneres d’ocupar les hores d’oci de què disposem durant  el dia. Segons les estadístiques són molts els que no obren un llibre en cap moment de las seva vida i ni tan sols un diari o encara que sigui una revista del cor. Però jo entenc per llegir agafar un llibre, seure còmodament i disposar-te a gaudir  d’una estona de tranquil·litat tot endinsant-te en fets i aventures que algú s’ha imaginat,  emocionant-te  amb poemes que t’envolten d’un aire diferent,  assabentant-t’he de la història del nostre passat més immediat o de la de temps llunyans, aprenent  infinitat  de coneixements  que sempre estan disposats a prop nostre per tal d’entrar  en noves dimensions, moltes vegades desconegudes i que ens poden ampliar  la visió del món o del nostre entorn més immediat; què més es pot demanar?

Quan jo aprenia  a llegir
Durant els meus anys de mestre  sempre vaig procurar que la lectura emplenés la majoria de les hores d’aprenentatge. Estic orgullós d’haver ensenyat a llegir a nens i nenes de sis i set anys durant  quasi quaranta anys. Sempre vaig tenir present  que la majoria de coneixements es poden anar adquirint al llarg de tota l’escolaritat, però que un bon nivell de lectura és essencial  per aconseguir un bon domini de qualsevol d’ells.

Si actualment em diguessin que he d’escollir una, només una, de les moltes activitats amb les que empleno les meves hores d’oci, que com podeu suposar , estant  jubilat, són moltes: teatre, cinema, música, bricolatge, cuina, caminar, jardineria, ioga, assistir a presentacions de llibres, exposicions diverses, conferències, museus, escriure ... sens cap mena de dubte elegiria la lectura i amb una mica més de benevolència, en l’elecció, acompanyada d’una bona música de fons.

Ara he tornat a un vell costum com és la d’anar  alternant la lectura de volums de temàtica diferent per tal de fer més amenes les estones que hi dedico.  Per exemple en aquest moment  llegeixo “Educacionari” (Una invitació a pensar i sentir l’educació a través de seixanta conceptes)  de Joan Manuel del Pozo, “Els pobles oblidats” de l’Editorial Sidillà, coordinat per Xavier Cortadellas i Judit Pujadó,  “Fulles d’herba” el poemari complert del nord-americà  Walt Whitman i la novel·la negra de l’Andreu Martín “Les escopinades dels escarabats”. He de reconèixer que quan arribo a prop del desenllaç de les novel·les deixo els altres llibres i les acabo.



dimecres, 28 de maig del 2014

Una imatge, un poema, una cançó... (024)

En aquesta època de tecnologies avançades, de mitjans de comunicació instantanis, a l'abast de tothom en qualsevol moment i lloc del dia, els rellotges de sol continuen sent una de les imatges que des de sempre m'han cridat l'atenció, que sempre han format part dels record de les meves caminades, sobretot els que queden, moltes vegades mig esborrats, a les façanes de les masies d'arreu del nostre territori, com aquest que vam trobar a Fortià.



EL RELLOTGE DE SOL
Amb bloc de pedra i esfera,
Rellotge de sol parlà.
A la pedra del rellotge,
Un gall ros hi sol cantar.

Sóc el rellotge de sol,
I pel mes de juny hi ha un bou,
Cobert el cap de carbassa,
Que us endevina quan plou.
Si als oros dels jocs de cartes
Podem dir que el sol hi ha,
També l’home el nom d’agulla
Al seu nas pot aplicar.
La lluna tota emboirada
Rellotge de sol parà.
Ningú, aquest camp dels rellotges,
En el món no pot negar.
La muntanya fa capell,
Molta boira al cel hi ha.
Crec que el rellotge de sol
Treballs haurà de passar.
Fer giravoltar el paraigua
Mai cap bé no pot portar.
Maritunga orinupa,
Maratunga xuripà.
                                                   Brossa, Joan


diumenge, 25 de maig del 2014

La Roella


La rosella és una de les plantes, en concret la seva flor,  que més m’han fascinat des de sempre. Quan les començo a veure a les vores dels camins i penso que deixem enrere l’hivern,  els ànims també comencen a renovar-se i no en parlem quan a mida que avança la primavera es veuen camps sencers coberts de la vermellor espatarrant que escampa la seva floració massiva; encara que sovint  penso en les paraules del meu pare, un home pràctic per excel·lència, quan davant  l’exteriorització de la nostra alegria al veure aquest espectacle de la naturalesa  ens deia: “Això us agrada? aquestes flors són signes de misèria, els camps que n’estàn plens són els més improductius per la baixa qualitat dels terrenys de conreu!” Però, encara que ho entenc, em segueixen agradant els camps plens de roelles, com en diem nosaltres o quiquiriquics com en dèiem de petits.

També és molt habitual  veure-les al costat dels camins en marges, prats i rostolls. La millor època de floració té lloc a la primavera i l'estiu, i les flors neixen d'una poncella que, fins la seva maduració, està com caiguda, sembla pansida. Abans d’obrir-se aquestes poncelles , quant érem mainada, jugàvem  a endevinar el color del seu contingut, tot preguntant : gall, pollet o gallina?. que segons l'estat de maduració de la flor podia ser de tres colors diferents. Si la resposta ha estat gall la flor ha de ser d'un roig intens com la flor madura, gallina si la flor és rosada, i pollet si encara és blanca, estat inicial de col·loració dels pètals.
Gall, gallina o pollet?

La Papaver roheas, de la família de les Papaveràcies,  es coneguda per moltíssims sinònims, depenent  del lloc geogràfic on  creix. Se n’han pogut registrar multitud de formes diferents, jo he trobat aquestes: ababol, ababolera, babol, babol(a), babol caputxí, badabadoc, capellà, cacaraquec, cararaquec, colet, coquerecoc , gall, gallaret, gallgallaret, gallet, gallgallaret, ganfanó, lloca, monges, màpola, papariu, paparota, paperola, paramà, pipiripip, peperepep, pipaparapip, puput , quicaraquic, quiquiricall, quiquiriquic, quicaracoc, roella, rovella, quequerequec,  roguella,  ronsella, rosella, roseller, rosellera, vermelló.



Buscant poesies inspirades en aquesta humil  i multi coneguda planta del camp, n’he triat dues:
  

Una rosella i una espiga

van esclatar al mes de Maig;
la mateixa ombra les abriga,
reben del sol el mateix raig.


De bon matí van agradar-se,

vora migjorn s’ho varen dir
i cap al tard varen jurar-se
granar ensems i ensems morir.


Ja post el sol, s’entortolliga

la flor ardent al tronc neulit,
i estrenyé tant que , pobra espiga!,
va caure morta a mitja nit.


Apel·les Mestres


Ai la rosella, la rosella

tota encesa de carmí, 
la de tija vincladissa 
de la galta de setí: 
vos sabéssiu la tonada 
del nou cant que furga en mi; 
ara el tinc a flor de llavi 
i amb paraules no el sé dir.

La veu s'ha fet tremolosa

d'una amor que vol florir, 
com el foc de la rosella 
per l'aspror del romaní.


Jaume Rosell


divendres, 23 de maig del 2014

El gènere de punt a l'Escala


L’Escala sempre ha estat coneguda per ser una població marinera, on la pesca era la principal font de subsistència dels seus habitants, sobretot fins a l’arribada del turisme a mitjans segle XX. Els homes sortien a la mar i les dones treballaven en la salaó de les famoses anxoves.

No ha estat gaire conegut el treball de molta altra gent a les fàbriques de gènere de punt, de les que n’han trobat   vint-i-dues de documentades. A les èpoques de major producció van coexistir-ne deu que donaven feina a un centenar de dones.


Capdelladora




Tot això ve a to per l’exposició que es va muntar al Museu de l’Anxova i de la Sal, encara no fa dos mesos per commemorar els 30 anys del tancament de l’última fàbrica de gènere de punt  de l’Escala.

Segons el testimoni de les dones que van participar en la gravació d’un vídeo que es va projectar durant la presentació de l’exposició van deixar de remendar xarxes, per ser un treball poc qualificat i molt mal pagat per anar a cosir on al menys es podien confeccionar alguna peça de roba per elles, així com a les fàbriques de punt i a les de salaó. Moltes vegades alternaven, segons la temporada, els dos treballs: el de gènere de punt era més net i el de salaó de peix era més ben pagat.


L’altre motiu per escriure aquest article és per la raó de ser la fabricació del gènere de punt la manera de guanyar-se la vida la família de la meva dona. Gràcies a aquesta industria, la fàbrica fundada per l’àvi de la Mª Dolors, Dario Solés i més tard dirigida  pels seus pares fins al seu tancament, a mitjans dels anys 80, van poder subsistir i estudiar els nou fills del matrimoni Josep Sabadí i Mª Dolors Solés, que n'havia passat a ser la propietària

Quan jo vaig entrar a la família la fàbrica de gènere de punt ja estava reconvertida en fàbrica d’articles de pell i en una sèrie de botigues on és venien els productes que allà es confeccionaven.

De les moltes famílies que van tenir fàbriques de gènere de punt a l’Escala crida l’atenció la del gran cirurgià Moisès Broggi que ho fa constar a Memòries d’un cirurgià (Edicions 62. 2001), on diu:
“Després d’acabats els estudis mercantils i aconsellats pels tutors, l’oncle Pancho i el meu pare, Antoni Broggi i Alart, instal·laren una fàbrica de gènere de punt a l’Escala, en la gran casa que havia estat de la’àvia Brugués, situada a la plaça de l’ésglésia cantonada amb el carrer Major... ...Com sigui que la fàbrica de l’Escala no rendia prou, decidiren traslladar-la a Barcelona, buscant una proximitat més gran amb el mercat i altres industries bàsiques”.

Gènere de punt de fa anys