Llegir

Llegir, una de les millors maneres d’ocupar les hores d’oci de què disposem durant  el dia. Segons les estadístiques són molts els que no obren un llibre en cap moment de las seva vida i ni tan sols un diari o encara que sigui una revista del cor. Però jo entenc per llegir agafar un llibre, seure còmodament i disposar-te a gaudir  d’una estona de tranquil·litat tot endinsant-te en fets i aventures que algú s’ha imaginat,  emocionant-te  amb poemes que t’envolten d’un aire diferent,  assabentant-t’he de la història del nostre passat més immediat o de la de temps llunyans, aprenent  infinitat  de coneixements  que sempre estan disposats a prop nostre per tal d’entrar  en noves dimensions, moltes vegades desconegudes i que ens poden ampliar  la visió del món o del nostre entorn més immediat; què més es pot demanar?

Quan jo aprenia  a llegir

Durant els meus anys de mestre  sempre vaig procurar que la lectura emplenés la majoria de les hores d’aprenentatge. Estic orgullós d’haver ensenyat a llegir a nens i nenes de sis i set anys durant  quasi quaranta anys. Sempre vaig tenir present  que la majoria de coneixements es poden anar adquirint al llarg de tota l’escolaritat, però que un bon nivell de lectura és essencial  per aconseguir un bon domini de qualsevol d’ells.

Si actualment em diguessin que he d’escollir una, només una, de les moltes activitats amb les que empleno les meves hores d’oci, que com podeu suposar , estant  jubilat, són moltes: teatre, cinema, música, bricolatge, cuina, caminar, jardineria, ioga, assistir a presentacions de llibres, exposicions diverses, conferències, museus, escriure ... sens cap mena de dubte elegiria la lectura i amb una mica més de benevolència, en l’elecció, acompanyada d’una bona música de fons.

Ara he tornat a un vell costum com és la d’anar  alternant la lectura de volums de temàtica diferent per tal de fer més amenes les estones que hi dedico.  Per exemple en aquest moment  llegeixo “Educacionari” (Una invitació a pensar i sentir l’educació a través de seixanta conceptes)  de Joan Manuel del Pozo, “Els pobles oblidats” de l’Editorial Sidillà, coordinat per Xavier Cortadellas i Judit Pujadó,  “Fulles d’herba” el poemari complert del nord-americà  Walt Whitman i la novel·la negra de l’Andreu Martín “Les escopinades dels escarabats”. He de reconèixer que quan arribo a prop del desenllaç de les novel·les deixo els altres llibres i les acabo.