El gènere de punt a l'Escala

L’Escala sempre ha estat coneguda per ser una població marinera, on la pesca era la principal font de subsistència dels seus habitants, sobretot fins a l’arribada del turisme a mitjans segle XX. Els homes sortien a la mar i les dones treballaven en la salaó de les famoses anxoves.

No ha estat gaire conegut el treball de molta altra gent a les fàbriques de gènere de punt, de les que n’han trobat   vint-i-dues de documentades. A les èpoques de major producció van coexistir-ne deu que donaven feina a un centenar de dones.

Capdelladora

Tot això ve a to per l’exposició que es va muntar al Museu de l’Anxova i de la Sal, encara no fa dos mesos per commemorar els 30 anys del tancament de l’última fàbrica de gènere de punt  de l’Escala.

Segons el testimoni de les dones que van participar en la gravació d’un vídeo que es va projectar durant la presentació de l’exposició van deixar de remendar xarxes, per ser un treball poc qualificat i molt mal pagat per anar a cosir on al menys es podien confeccionar alguna peça de roba per elles, així com a les fàbriques de punt i a les de salaó. Moltes vegades alternaven, segons la temporada, els dos treballs: el de gènere de punt era més net i el de salaó de peix era més ben pagat.

L’altre motiu per escriure aquest article és per la raó de ser la fabricació del gènere de punt la manera de guanyar-se la vida la família de la meva dona. Gràcies a aquesta industria, la fàbrica fundada per l’àvi de la Mª Dolors, Dario Solés i més tard dirigida  pels seus pares fins al seu tancament, a mitjans dels anys 80, van poder subsistir i estudiar els nou fills del matrimoni Josep Sabadí i Mª Dolors Solés, que n'havia passat a ser la propietària

Quan jo vaig entrar a la família la fàbrica de gènere de punt ja estava reconvertida en fàbrica d’articles de pell i en una sèrie de botigues on és venien els productes que allà es confeccionaven.

De les moltes famílies que van tenir fàbriques de gènere de punt a l’Escala crida l’atenció la del gran cirurgià Moisès Broggi que ho fa constar a Memòries d’un cirurgià (Edicions 62. 2001), on diu:

“Després d’acabats els estudis mercantils i aconsellats pels tutors, l’oncle Pancho i el meu pare, Antoni Broggi i Alart, instal·laren una fàbrica de gènere de punt a l’Escala, en la gran casa que havia estat de la’àvia Brugués, situada a la plaça de l’ésglésia cantonada amb el carrer Major... ...Com sigui que la fàbrica de l’Escala no rendia prou, decidiren traslladar-la a Barcelona, buscant una proximitat més gran amb el mercat i altres industries bàsiques”.

Gènere de punt de fa anys