Quan em pregunten on visc i m’ho demanen fora de
Palafrugell, primer dic aquest nom; s’hi ho fan a la pròpia població primer dic
el nom del carrer i després hi afegeixo el número, com és natural.
Es dona el cas que el carter que tenim assignat, primer es fixa en el número de casa nostra, el
154. El nom del destinatari i el del
carrer per ell són secundaris. Així és que ens arriben, molt sovint, altres cartes
amb un altre 154.
No és un carter nou, ja fa mesos i crec que anys que el
veig passar pel davant de casa. Cada setmana ens sol arribar alguna carta i
fins i tot algun petit paquet, dels que passen pel forat de la bústia i no s’ha
de signar cap rebut, destinats al 154 d’un altre carrer.
N’hem parlat amb el mateix carter. Hem portat les cartes
a correus, les hem ficat a les diferents bústies grogues situades pel carrer i algunes han retornat a casa una altra vegada. Hem escrit
diferentes anotacions als sobres abans de reenviar-les. Hem portat les
cartes a l’altre 154, explicant als inquilins la situació. Hem parlat amb responsables de
correus...
Què més es pot fer? Les hem de llençar a la paperera? Som
prou responsables per pensar que les notificacions que transmeten poden tenir algun
valor pel seu destinatari.
Tot ens fa pensar que pot haver-hi cartes dirigides al
nostre 154 que van a parar a altres 154 i que no ens arriben mai. Sort que en el recorregut del nostre carter només hi ha dos carrers prou
llargs per arribar fins a aquest número i que per arribar al 154 dels altres destinataris
s’ha de caminar molt més lluny.
]]>
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada