Caminant per París (II)

"Place des Vosgues"

Una vegada establerts a l’hotel, quan ja era fosc, vam encaminar els nostres passos cap a la “Place de la Concorde”: al cap de mitja hora, a l’altre costat del Sena vam albirar l’ Obelisc de Luxor, així com la gran Noria il·luminada amb els colors de la bandera francesa. 

La piràmide del Louvre

A partir d’aquí va començar la nostra passejada al llarg de tots els “Champs Elyssés” fins arribar a l’arc de Triompf. A banda i banda, sota els arbres il·luminats, la gran fira de Nadal  de París ens obria les seves portes. Vam mirar i remirar, vam menjar i beure xocolata calenta, asseguts a costat del carrer... feia un fred que pelava. Després de més de tres hores de caminar  vam decidir agafar el metro i anar a reposar, amb els ulls plens de llums i de desitjos de tornar a descobrir París, però d’una altra manera.

Des de dins el Museu d'Orsay, al fons el Sacre-Coeur

A partir de llavors, l’endemà,  vam anar decidint sobre la marxa les nostres preferències. Només vam pagar entrada per visitar dos llocs: a l’Ille de la Cité, la Sainte Chapelle, amb els seus esplèndids vitralls i el museu d’Orsay, en especial les sales dedicades als impressionistes.

Canons als Invàlids, al fons la Torre Eiffel
coberta de boira.

Dels llocs que ja coneixíem només visitàvem l’exterior: els Invàlids, el Louvre...; si hi entràvem era per reposar una mica i poder tornar a gaudir de tot el que ens oferien: Notre Dame, la Madaleine, le Sacré Coeur... i caminar: pels carrerons de l’illa de Saint Louis, passar pel costat de les parades de llibres de les ribes del Sena, veure la piràmide del Louvre, de nit i plena de llum, visitar la Place des Vosges, una de les més boniques de la ciutat, passejar per la plaça dels artistes a Montmartre...

Mirant als pintors de Montmartre

Un dels nostres objectius era passar pels carrers plens de botigues de luxe: la rue de Rivoli, la rue Royale...donant per sabut que només podríem mirar. A tall d’anècdota, al costat de l’Òpera,  vam coincidir amb John Kerry, el secretari d’estat d’EEUU i tot el seu seguici caminant pel carrer.

La "Rue Royal i la Madeleine

Em volia renovar el vestuari, però....!

                                                                                                             

I no podia faltar la visita a la Torre Eiffel, quan es fa de nit i es va l·luminant de color daurat; sense necessitat de pujar-hi ja és tot un espectacle. Caminant pel Champ de Mars, i mentre te’n vas allunyant, no pots deixar  de mirar enrere, com si continuessis tenint el símbol de París per excel·lència a l’abast de la mà, fins que fas l’última fotografia.

Tal com deia a la primera part d’aquest article: “Au revoire París”, esperant  a tornar passejar pels carrers d’una de les ciutats més boniques del món.