Prullans

Feia molt temps que no havíem estat a La Cerdanya. Quan a finals dels anys setanta passàvem els primers dies de cada setembre a Camprodon, hi havíem fet alguna escapada. Ara amb motiu dels 70 anys de la Mª Dolors hem convidat als nostres fills i nets a passar-hi un cap de setmana llarg.

Quan jo vaig arribar a aquesta edat  vam fer la primera escapada junts; a partir de llavors, quan algun membre de la família arriba també a una edat significativa, i ja en van quatre, acostumem a fer unes estades d’aquesta durada, els nens encara són petits, en hotelets de muntanya per tal de conviure uns dies tots junts fora de casa. A la nostra llar ja ho fem sovint; fer-ho d’aquesta manera és molt diferent.

Des de Puigcerdà

Concretament hem estat a Prullans; poblet molt petit i ben situat a 22’9 km. de Puigcerdà i a 29’2 de la Seu d’Urgell; la seva altitud és de 1069 m. Al mig del poble i en un complex hoteler familiar (Cerdanya Resort), ben equipat i amb múltiples possibilitats d’esbarjo, vam passar quatre dies  tots junts; gaudint sobretot  dels descobriments que feien els nens ( de 3 i 4 anys) i de la seva rapidesa a adaptar-se a totes les circumstàncies.

Cada família teníem el nostre petit apartament que pràcticament es comunicaven entre ells, podent així gaudir d’intimitat i convivència a la vegada. Amb un “tot inclòs” ens havíem de preocupar  de ben poques coses que poguéssim necessitar de manera especial.

Al costat del camí

A més a més de tot el que ens oferia la instal·lació hotelera, m’agradaria destacar dues de les sortides, que el temps excel·lent, que va fer aquells dies, ens va permetre dur a terme. Un matí el vam destinar a visitar el Parc d’Animals de “Els Angles” a 53’9 km., situat al costat del Pla de Mir, al peu de les pistes d’esquí. L’altre va ser la pujada als Llacs de Malniu, a sobre de Meranges.

Panell explicatiu  

La visita al “Parc dels animals” va crear molta expectació. Poder veure a peu de camí, en un recorregut de 3500 metres, una dotzena d’animals salvatges en el seu espai natural de muntanya i com qui diu “a l’abast de la mà” impressionava de veritat. La majoria hi han estat re introduïts en les últimes dècades i alguns d’ells havien tingut com a hàbitat seu aquestes muntanyes fa milers d’anys: L’os bru, el llop, el cérvol, el cabirol, el mufló, l’isard, la marmota, la cabra salvatge, el bisó, el ren, la daina i el senglar, el més abundant i l’únic que no vam veure. Eren impressionants les cabres salvatges , que amb les seves grans banyes amb forma de sabre i situades sobre les grans roques del costat del camí, donaven  l’impressió d’estar a punt de saltar per sobre dels visitants.

Cap al llac de Malniu..
 L'Arnau imitant a les cabres d'ahir a "Ela Angles"

Un altre matí i a pocs km. de Prullans vam arribar a Meranges i des d’allà vam enfilar per una carretera,  més ben dit un camí, estret,  polsós i pedregós, tal com han de ser els camins de muntanya, encara que hi passin cotxes, que mai s’acabava. Ens va portar a l’aparcament del refugi de Malniu. Sort que vam arribar-hi aviat, perquè a llarg del matí es va anar omplint de mala manera; després de pagar 3 euros ens van indicar un lloc per deixar el cotxe. Allà la gent es va anar distribuint  segons preferències i capacitats.

Remullant-se els peus a l'estany de Malniu

D’entre totes les possibilitats vam triar-ne una de fàcil que poguéssim fer tots plegats, sobretot els nens i jo. Amb una durada de dues hores vam poder pujar, baixar i fer una curta estada al costat del llac de Malniu gaudint del paisatge i remullant-se els més petits. L’Arnau, de 4 anys, va fer tot el trajecte a peu i em Guillem de 3 quasi també; l’avi que feia 6 anys que no podia fer caminades una mica més llargues per alta muntanya, també va resistir, no podia ser menys!

Prullans

Resumint, una estada immillorable en tots els sentits. Feta juntament amb els que estimes, què més es pot demanar ? I si a tot això hi ajuntem el camí d’anada i tornada amb un dels conductors, que sóc jo,  al que no li agrada conduir, després d’un any de no poder agafar el cotxe, per prescripció mèdica,  i de mig any més amb poca intensitat, la satisfacció és complerta.