Trobada a Galliners

El poble de Galliners amb l'escola a primer terme

L’any 1935, durant el govern de la segona República, es va inaugurar l’escola de Galliners, el mateix dia que la de Sant Esteve de Guialbes, en horaris de matí i tarda. Ara fa, per tant, 80 anys. Els temps no estaven per gaires despeses i sembla que va ser una celebració molt minsa: la màxima autoritat present va ser l’inspector de Primer Ensenyament i es va obsequiar als nens amb unes bossetes de caramels.

Aquesta escola, la de Galliners, va ser la meva primera escola. Hi vaig començar a assistir a mitjans dels anys quaranta. Degut a la repressió franquista feien falta molts mestres, havien de fer la seva feina alguns capellans de poble. Aquest va ser el cas de Galliners: Mn. Joan Compte va ser el meu primer mestre; com que érem veïns, un dia al sortir de la rectoria, em va agafar de la mà i amb permís de la meva mare,se m’endugué cap a la feina. Jo només tenia quatre anys, a partir de llavors no vaig deixar d’anar a l’escola fins que em vaig jubilar.

L'escola, vista des de darrera, al mig dels camps

Diumenge passat ens vam reunir la majoria dels que havíem passat per aquesta escola, que es va tancar l’any 1975, acompanyats d’alguns dels mestres i mestresses que ens havien ajudat en el nostres primers aprenentatges com a dones i homes de profit, tal com es deia en aquells temps.

Es va constituir una comissió, de la que s'em va convidar a formar-ne part, a començaments del mes de desembre de l’any passat, per tal de commemorar la data. Formada per mestres, tots menys un fills de Galliners, sóc l’únic que encara mantinc la casa on vaig viure els meus anys d’infància i  la primera joventut (d’acord amb les vacances escolars). M'agrada tornar-hi de tant en tant i gaudir de la tranquil·litat que es respira en tots aquells pobles del municipi de Vilademuls.

El  carrer de casa,
per on van discórrer els meus primers passos per anar a l'escola

Portava la batuta de l’organització la Mª Rosa Guitart Batllori, l’acompanyàvem la Mª Rosa Guitart Ayats, la Catalina Ros, en Jaume Colomer, jo mateix i en Joan Domènec i Moner, fill de Lloret de Mar, que per diverses circumstàncies va residir al poble durant un any i que en la seva columna quinzenal al Punt-Avui (La Galeria – dimecres, 15 d’abril de 2015) ens ho explica amb tota mena de detalls.

Vam decidir el programa d’actes, però la gran feinada va ser la de trobar i contactar amb tots els possibles assistents a la festa, que va fer la Mª Rosa.Val a dir que la majoria de convocats va respondre molt bé i el diumenge 19 d’abril ens vam trobar amb les nostres respectives parelles, 150 persones, al petit poble de Galliners.

La meva primera foto a l'escola. Jo sóc el de la dreta de Mn. Joan

Va ser un dia d’emocions, de retrobaments, d’alguna llagrimeta i de preguntes, com: Què és de la teva vida? Encara vius a..? Moltes vegades començant amb alguna de compromesa: Em coneixes?, a la que sovint et sabia greu contestar negativament, fins que no s’identificaven, descobrint després uns reconeguts trets d’infant darrera les arrugues d’un avi o una àvia. Amb alguns d’ells no ens havíem vist des de feia 60 anys!

Al davant de l'escola en l'actualitat

La festa va ser magnífica, seguint els punts del programa, en tots els seus aspectes. Només uns moments de pluja, a l’hora de les visites, va entorpir-ne el ple desenvolupament. Però no hi ha res que ho arregli tot com un bon àpat en companyia de bons amics, a l’antic local de l’escola, ara reconvertida en centre cívic, tot explicant i escoltant històries i anècdotes al final de la trobada, abans dels emocionants acomiadaments. 

Fins aviat!